Resultats de la cerca

Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei de la princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino de Ribera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de la polifonia litúrgica, l’ús d’instruments als temples i els excessos cromàtics de moltes composicions A la catedral de Toledo se n’han conservat algunes…

Començà els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment els continuà a Madrid, on fou alumne de Joaquín Turina composició i de José Cubiles piano Inicià la carrera com a concertista en solitari, però aviat s’orientà cap a la música de cambra i sobretot cap a l’acompanyament En aquesta darrera faceta esdevingué un dels pianistes més destacats de la seva generació Acompanyà Teresa Berganza , amb qui es casà 1957, i també Victòria dels Àngels, Jessye Norman, Pilar Lorengar i Carlo Bergonzi, entre d’altres Impartí cursos d’interpretació a Europa i els Estats Units L’any 1979 fou …

Format musicalment a la catedral d’Àvila com a escolà de cant, fou mestre de capella de Medina del Campo del 1638 al 1648, any en què passà a ser-ho de la catedral de Lleó, fins el 1651 El 1654 fou nomenat per al mateix càrrec a Valladolid, on l’exercí fins a la seva mort El seu llegat epistolar -178 documents- és indispensable per al coneixement de l’activitat dels mestres de capella del barroc hispànic Pel que fa a la seva obra compositiva, destaquen especialment els villancets, que palesen un alt grau de flexibilització i d’obertura del gènere en aquesta etapa del barroc…

Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…

Segurament es formà a la catedral de Sevilla El 1556 és documentat com a assistent del mestre de capella de la catedral de Còrdova, Alonso de Vieras, a qui succeí un any més tard Des del 1561 ocupà el lloc de mestre de capella de la Capilla Real de Granada El 1572 fou nomenat capellán real La seva producció musical fou molt valorada a l’època, com ho proven les abundants còpies manuscrites de les seves composicions que es troben disperses per tota la Península i també a Llatinoamèrica La seva obra conservada inclou més de cinquanta motets, tres misses, magníficats, himnes i…

Dugué a terme la seva formació musical sota el mestratge de Miguel de Ambiela a la catedral de Toledo, d’on fou cantor de la capella de música entre el 1705 i el 1714 El 1713 fou nomenat "ajudant de melodia" del mestre de capella, amb l’obligació d’ensenyar cant als seus companys més joves L’1 de setembre de 1714 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila, vacant per la mort de Juan Cedazo, i romangué en el càrrec fins al final de la seva vida Algunes obres d’Arizmendi es conserven a Àvila i al monestir d’El Escorial

Fill del també compositor Santos de Aliseda, formà part de la capella musical de la catedral de Granada entre el 1557 i el 1577, any en què s’ordenà de sacerdot El 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral, càrrec en què succeí el seu pare i que mantingué fins que es retirà, el 1589 Fou un dels primers mestres de capella de la catedral granadina amb obligació d’escriure música, no solament chanzonetas i entremesos, sinó també polifonia litúrgica Escriví bàsicament música religiosa motets, lamentacions i dues misses, avui perdudes El seu estil està molt influït per Cristóbal de Morales…

Mercedari de família noble descendent de Catalunya, desenvolupà diversos càrrecs en convents de l’orde al Regne de València i al Principat i arribà, el 1609, a ser mestre general de l’orde Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre’n possessió A més d’altres obres de tema religiós, escriví una Historia de la orden de Nuestra Señora de la Merced de redempción de cautivos christianos, de algunos santos y personas ilustres de ella y en particular de la benditíssima casa de la Madre de Dios del Puig de Valencia, de sus milagros, y de las personas famosas de dicha…

D’ideologia republicana, fou regidor de l’Ajuntament de Llucmajor entre el 1869 i el 1873 Interessat per l’arqueologia i l’agricultura, promogué i dirigí la revista Es Pagés Mallorquí i collaborà en El Felanigense i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana La seva tasca com a investigador se centrà en l’estudi de les restes arqueològiques i la història de Llucmajor Collaborà en l’elaboració de la planimetria del poblat des Pedregar De la seva bibliografia cal esmentar Restos de construcciones prehistóricas en Lluchmayor 1895 i El término municipal de Lluchmayor 1972 El…

Inicià els seus estudis musicals a Jerusalem i es perfeccionà als Estats Units amb William Primrose Fou membre de l’Orquestra Filharmònica d’Israel fins que, el 1951, el director Ernest Ansermet el cridà com a viola solista de l’Orquestra de la Suisse Romande Dos anys després començà a impartir lliçons al Conservatori de Ginebra Ha estrenat la Rapsòdia Concert de Bohuslav Jan Martinu 1952 i obres de Frank Martin, Herbert Brun i Robert Starer L’any 1970 fou nomenat gerent de l’Orquestra de la Suisse Romande Ron Golan fou l'autor de les memòries Testimoni de la meva vida Memòries d…