Resultats de la cerca
Es mostren 2533 resultats
Sant Jaume de Sant Cristòfol, abans Sant Cristòfol de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa monàstica dependent…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn,…
Piera
Piera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…
Toxoplasmosi
Patologia humana
Definició La toxoplasmosi és una parasitosi deguda al protozou Toxoplasma gondii que es pot presentar en diversos mamífers i alguns ocells i rèptils, i que igualment es pot transmetre a l’ésser humà Aquest trastorn sol ésser benigne, ja que en general evoluciona de manera asimptomàtica i no requereix tractament tanmateix, quan afecta dones embarassades, pot causar lesions greus al fetus, que comporten malformacions congènites molt variades, i quan afecta persones immunodeprimides sol provocar complicacions greus Causes L’ agent etiològic de la toxoplasmosi és el Toxoplasma gondii , protozou…
Ansietat
Patologia humana
Definició Hom anomena ansietat un trastorn caracteritzat per l’aparició d’una sèrie d’intenses manifestacions físiques i mentals d’alerta que no poden ésser atribuïdes a l’existència d’un perill o d’una amenaça reals De fet, com que el terme ansietat també és emprat per a designar una emoció normal, hom parla de tras torns deguts a l’ansietat per designar diversos estats patològics que es poden presentar en forma de crisis o bé d’una manera generalitzada i contínua L’ansietat és una emoció normal que es presenta en la vida quotidiana davant situacions que amenacen la integritat física, com la…
Sant Pere de Fígols de la Conca (Tremp)
Art romànic
Situació Absis d’aquest temple, molt transformat en la seva nau ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és al centre de la població de Fígols de la Conca, situada entre els quilòmetres 16 i 17 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG197693 Història El lloc de Fígols apareix en el fogatjament de 1365-70, amb set focs i domini de Jaume Rostoll d’Àger En el fogatjament del 1381, el lloc, amb vuit focs, era repartit entre Jaume Rossell, amb sis focs, i l’orde de Sant Joan, que n’hi tenia dos Almenys a partir del segle XVIII figura com a lloc de la…
Santa Pau

La Vila Vella de Santa Pau
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al pla d’Olot.
Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…
Sant Llorenç de Morunys
Vista aèria de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seva confluència amb l’aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte.
Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…
Botànica popular
Els usos de les plantes Cirerer d'arboç florit, i amb fruits de l'any anterior a la mateixa branca Enciclopèdia Catalana – Eugeni Sierra Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existència Les diferents ètnies humanes han modulat l’entorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i l’experiència d’aquesta interacció ha originat un cúmul de sabers De pares a fills i d’avis a néts potser convé precisar que és majoritàriament de mares a filles i d’àvies a nétes,…
Els ibers: assentaments, organització i explotació del territori

Urna d'orelletes, necrópoli de Mas de Mussols, l'Aldea, ~575-500 aC.
MM / R.M.
Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…