Resultats de la cerca

Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau, pèira , es…

Aquest santuari es troba més amunt del poble de Lliri, vers el coll de l’Ampriu No se’n tenen referències documentals, però és molt probable que tingui orígens medievals Potser tingué a veure amb la gènesi d’aquest santuari la família Ascó, originària de Lliri i una de les més fermes de la vall de Benasc Segons recull el Diccionario de P Madoz, encara a mitjan segle XIX la imatge de la Mare de Déu del Pui gaudia de gran veneració a la rodalia i tots els anys pujaven a fer rogatives a la capella la gent d’Eressué, de Ramastué i de Lliri mateix L’actual edifici, que s’ha considerat…

Estudià música a Bristol i posteriorment amplià la seva formació com a cantant amb A Richards Broad Debutà el 1916 amb la companyia de Carl Rosa, amb la qual romangué fins el 1924 i interpretà papers d’òperes de G Verdi, P Mascagni, G Puccini i R Wagner L’any 1924 cantà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, com a Freia L’or del Rin , amb direcció d’A Toscanini Fou en aquest teatre on, durant anys successius, interpretà diversos papers verdians El 1926 protagonitzà a Brescia, en unes aplaudides funcions, Turandot , paper que mantingué en repertori durant els següents…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas 1961, realitzà estudis musicals amb P Casale i de piano amb M Moleiro El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia Nova York Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània SIMC El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de la seva…

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A…

Estudià orgue amb B Wiedermann i composició amb V Novák, K Kricka, J Suk i A Hába A més, rebé classes de direcció d’O Ostrcil 1923-29 i P Dedecek Fou organista, es dedicà a la docència i treballà a Ràdio Praga 1937-45, per a la qual compongué molta música radiofònica Posteriorment es dedicà a compondre per al cinema, sobretot per a dibuixos animats També incidí en el teatre musical per a nens, amb l’òpera Kolotoc 'Cavallets de fira', estr 1960 Escriví alguns ballets, com Zlatá brána 'La porta d’or', 1974 i Somni d’una nit d’estiu Cal destacar-ne igualment el Concertino , per a…

Estudià a la Schola Cantorum de París en el període comprès entre el 1895 i el 1903 i tingué com a mestres V d’Indy, P Dukas i A Roussel Posteriorment exercí la docència a l’Escola Normal de Música de París Crític musical durant més de vint anys en el diari "Le Figaro", collaborà també amb algunes publicacions romaneses, com ara "Muzica" i "Rominîa muzicala", i fundà la revista "L’Album musical" 1905 Adscrit al nacionalisme musical romanès, en les seves obres emprà melodies populars del seu país d’origen tot cercant expressar l’essència de l’ànima romanesa Compositor de gran…

Vida Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i també a l’Escola Municipal de Música Tingué A Abreu, F de P Sánchez i Gavagnach, J Lamote de Grignon i A Nicolau entre els seus mestres L’any 1910 emigrà a Buenos Aires A la capital argentina, dirigí algunes entitats corals i seguí el camí de molts altres músics emigrants europeus A més exercí la docència a l’Institut Fontova, centre del qual arribà a ser el director Compongué dues sarsueles i redactà alguns mètodes pedagògics, com ara Prontuario moderno de la música 1902 i Teoría de la música 1912 Bibliografia Complement…

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del seu ampli…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge…