Resultats de la cerca

S’integrà en el collegi català la temporada 1944-45 Assolí la categoria internacional el 1955, i dirigí partits dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 de la Copa d’Europa de clubs des de la primera edició del Preolímpic de Ginebra 1964 de l’Europeu júnior de seleccions 1968 del Preeuropeu femení 1970, i de l’Eurobàsquet de Barcelona 1973 Després d’abandonar l’arbitratge fou comissari tècnic de la FIBA i vicepresident del Collegi Català d’Àrbitres 1973-77 Posteriorment, participà en la creació de l’Escola Catalana d’Àrbitres de Basquetbol ECAB, de la qual fou el primer director Fou reconegut…

Vida i obra Estudià humanitats a la Universitat d’Osca i a França 1811-14, on fou deportat després de caure presoner a Lleida durant la guerra del Francès Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23, però, donades les seves idees liberals, aquell mateix any hagué d’exiliar-se a França 1923-34, on continuà aprofundint els estudis Tornà a Saragossa i, entre el 1835 i el 1862, ocupà la càtedra a la Universitat i fundà i dirigí 1838-42 el diari  El Eco de Aragón , de caràcter liberal Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novella de caràcter fantàstic…

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

Jugà en el Futbol Club Barcelona en el període 1933-35, procedent del CD Gran Canaria Interior, disputà 26 partits amb el Barça i marcà 10 gols Guanyà un Campionat de Catalunya 1935 La temporada 1935-36 fitxà pel Girona Futbol Club Hi jugà fins a l’edició 1941-42, exceptuant el darrer període de la Guerra Civil Posteriorment marxà al Betis

Ingressà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1922 procedent de les categories inferiors Durant dotze temporades jugà a la banda dreta del mig camp o com a defensa Es proclamà campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, i participà en la jornada inaugural de la Lliga, en què disputà 64 partits Es retirà el 1934 i dirigí l’equip fins que s’acabà la temporada 1933-34 Fou una de les figures clau per a la supervivència del club durant la Guerra Civil i el 1941 en fou secretari tècnic

Fou el primer jugador professional declarat del futbol estatal i inscrit com a tal Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1918-19 procedent de l’Unión d’Irun En ser sancionat durant tres mesos per la Federació Catalana de Futbol marxà al Club Deportivo Ovetense, on jugà durant quatre temporades Tornà a l’Espanyol 1923-26, on actuà com a davanter i migcampista Fou internacional en quatre ocasions Jugà tres partits amb la selecció de Catalunya i també formà part del FC Barcelona en un amistós per commemorar el final de la Primera Guerra Mundial Com a entrenador, dirigí la UE de…

Conegut com el Zamora de l’hoquei , s’inicià a la Reial Societat Esportiva Pompeia 1918-19 com a davanter La temporada següent passà al Reial Club de Polo 1919-28, amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d’Espanya Internacional en catorze ocasions, fou olímpic en els Jocs d’Amsterdam 1928 Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey 1933-44 i, arran de la fusió d’aquesta amb la de patinatge, dirigí la federació resultant fins el 1952 Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d’Europa de Patinatge…

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de…

Formà part de l’Escuderia Barcelona al volant d’un Fiat Abarth i debutà en competició al ralli Fémina 1962, cursa que guanyà diverses vegades Destacada en curses de muntanya, guanyà, entre d’altres, la Pujada al Montseny, al Puig Major, a Montserrat, a la Rabassada, a Sant Feliu de Codines, al Farell i al Pont de Vilomara També resultà vencedora en proves com la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les Sis Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l’Automòbil Competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona absoluta, com…