Resultats de la cerca

Les primeres mencions de l’església parroquial de Sils es troben en les butlles de Luci III del 1185 i d’Innocenci IV del 1246, ambdues atorgades a favor del monestir de Breda, tot confirmant les seves possessions L’església formà part de la batllia de Riudarenes, al vescomtat de Cabrera Els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, fan esment de l’església parroquial de “ Sancte Marie de Sils ” Actualment s’hi veneren els sants Cosme i Damià

Dos documents de l’any 974 reporten un lloc dit Ministeriolo , tal vegada recordant una primitiva cella o fins i tot, un vell i petit monestir Sabem que aquest indret era situat al castell d’Orrit, a la banda de l’obaga, és a dir, al vessant septentrional de la serra de la Costa Les confrontacions de terres citen els torrents de la Sarga i el que passava pel misileo mausoleu Certament, diversos vestigis materials testimonien la romanització de la contrada

L’església parroquial d’Espills s’alça com una mola damunt el turó, aprofitada alhora en el recinte clos que protegeix el poble Ceferí Rocafort, en la Geografia de Catalunya , recull la tradició segons la qual Sant Pere havia estat obra del segle XI, malgrat l’aspecte actual corresponent al segle XVIII Certament, trobem documentada aquesta església en una concòrdia de vers l’any 1110, per la qual podem deduir que la seva gènesi es relaciona amb el monestir de Lavaix

Aquesta església, de la qual no sabem l’indret on era edificada, es coneix gràcies a dos documents del segle XII L’any 1105 les esglésies de Sant Llorenç i Sant Esteve de Perabruna figuren com a béns perduts pel monestir de Gerri l’any 1138 l’abat Guillem de Gerri reclamà a Alegret de Claverol i als seus germans diversos béns, entre ells una església dedicada a sant Llorenç Sembla que aquesta és la darrera notícia sobre l’esmentada església

En el document de restitució del monestir de Senterada al bisbe Ermengol d’Urgell, datat entre el 1010 i el 1033, s’esmenta entre les possessions del cenobi el feu del Soler de Pugcerver L’any 1171 apareix esmentat el castell de Puigcerver De la seva església, dedicada a sant Salvador, sabem que l’any 1904 era una sufragània de la parròquia de Senterada Possiblement aquesta subjecció ja datava de temps antics Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei

Aquesta fortalesa es trobava al lloc de Merolla, o de Marolla, que separa el Ripollès del Berguedà per la vall de Gombrèn i serveix de divisòria de les aigües de I’Arija i del Merdàs Aquest lloc és documentat a partir de l’any 965, quan els marmessors del comte Sunifred de Cerdanya donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll els alous de Marolla, Ginebrer i Puig de Meranges a la vall de Lillet i altres en el comtat de Besalú

Aquesta torre apareix esmentada el 1285, quan s’afirma que Sant Miquel de Cuixà tenia una torre a la vall d’Urús “ in turre vallis de Urucz ”, en la qual el paborde de Cerdanya d’aquest monestir rebia tots els censos, quarters, terços i rèdits Cuixà era senyor d’Urús des de l’any 965, gràcies a una donació testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya Potser cal situar aquesta torre al puig d’Urús, prop de l’ermita de Sant Grau

Es coneix l’existència d’aquesta església gràcies a un document del 1011 pel qual Radolf es lliurà al monestir d’Alaó, i entre altres béns que donà dins el castell d’Orcau s’esmenta una terra al Coll de Basturs, “ad ipsa eclesiola” L’any 1074 Isarn Todiscle, prevere, apareix com a testimoni de les adquisicions que féu el bisbe Salomó de Roda al terme del castell d’Orcau És difícil determinar avui amb exactitud on era el vilar d’Orcau

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990