Resultats de la cerca
Es mostren 5249 resultats
Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa del palau de la…
Josep Anton Fernández i Montolí
Literatura catalana
Crític literari i assagista.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 i doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge 1996 Ha estat professor de literatura i cultura catalanes i cap de la secció d’Estudis Hispànics al Queen Mary College de Londres 1993-2006, ciutat on creà i dirigí el Centre for Catalan Studies Des del 2007 és professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya UOC i director acadèmic del màster universitari d’Estudis Catalans Ha estat director de l’Àrea de Llengua i Universitats i de l’Àrea de…
Ictineu
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat editat el 1979 per Edicions 62 a cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric Lluch i Francesc Roca i que se subtitula Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX).
És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…
resident
Dret internacional
Dit del ministre, de l’agent diplomàtic, que resideix prop d’un govern estranger i que és d’un grau inferior al d’ambaixador o ministre plenipotenciari.
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…
armes d’apanatge
Heràldica
Armes dels prínceps de sang pertanyents a branques secundàries de la família reial, les quals per a indicar-ne el grau familiar empren brisures a l’escut.
gramaticalitat
Lingüística i sociolingüística
En la gramàtica generativa, grau de divergència d’un text de la norma lingüística del parlant, la qual norma es fonamenta en la competència d’aquest darrer.
objectius terminals d’àrea
Educació
Objectius que determinen el tipus i el grau d’aprenentatge que, respecte dels continguts, ha d’haver assolit l’alumnat en aquella àrea en acabar l’etapa.
Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 Els objectius terminals s’estableixen com a criteris de referència per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat en l’àrea corresponent
Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels
Escola d’ensenyament superior de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix titulacions de grau, màster i doctorat en l’àmbit de la telecomunicació i l’aeronàutica.
Forma part del Campus del Baix Llobregat, integrat en el Parc Mediterrani de la Tecnologia, i situat al municipi de Castelldefels Inicià la seva activitat l’any 1991 a Sant Just Desvern, com a seu provisional, amb el nom d’Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat EUPBL Introduí a la UPC una organització de la docència totalment innovadora, establint una estructura quadrimestral pura, grups reduïts, avaluació continuada, assignatures íntegrament de laboratori i la figura del professor tutor El curs 2001-02 es traslladà al Campus del Baix Llobregat i canvià la seva denominació per la…
eficàcia biològica
Biologia
Grau d’adaptació d’un organisme al medi on viu, adquirit al llarg de l’evolució, que li permet aprofitar al màxim els recursos dels quals disposa.
Una mesura de l’eficàcia biològica d’una espècie és el nombre de fills que arriben a tenir descendència També s’utilitza el terme eficiència biològica