Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…

Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les successives…

El Partit Popular i Unió Valenciana aproven a les Corts Valencianes un projecte de llei en què insten al Consell de la Generalitat que intercedeixi al Ministeri d’Educació per tal que derogui l’ordre de 29 de novembre de 1995 que homologa els títols de Filologia Valenciana i Filologia Catalana També es demana que es derogui un acord del Congrés dels Diputats del 20 de maig de 1997 en què es reconeix la unitat de la llengua catalana Les dues mocions reben els vots en contra del PSPV, Esquerra Unida-els Verds i Nova Esquerra

Obre la 34a Setmana del Llibre en Català, que enguany té les installacions, fins l’11 de setembre, a l’avinguda de la Catedral, indret que l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a mantenir com a seu estable de l’exposició a partir d’ara L’edició d’enguany aplega 150 expositors i es duen a terme més de 250 activitats relacionades amb el llibre La xifra de visitants i de vendes supera les d’edicions anteriors El premi Trajectòria que atorga l’Associació d’Editors en Llengua Catalana és aquest any per a la traductora Anna Casassas

El president valencià, Eduardo Zaplana, lliura els premis culturals 9 d’Octubre al pintor Manuel Valdés, al catedràtic Antoni Mestre, a l’exdirectora del diari “Las Provincias”, María Consuelo Reyna, i a la Universitat de València, que celebra el 500 aniversari El rector de la Universitat, Pedro Ruiz, delega la recollida del premi com a rebuig al guardó a María Consuelo Reyna, que des de “Las Provincias” va mantenir una actitud agressiva contra la Universitat per la defensa de la unitat de la llengua que sempre ha mantingut aquesta institució A la tarda, unes 15000 persones…

El Cor de la Capella del Misteri d’Elx ofereix un concert escenificat del Misteri o Festa d’Elx a l’auditori de la seu de la UNESCO, a París L’escenificació complementa l’exposició que aquests dies s’ha presentat al mateix centre amb la intenció que el Misteri d’Elx sigui declarat Patrimoni de la Humanitat L’acte es veu esquitxat per la polèmica lingüística al voltant del valencià, ja que el Govern de la Generalitat que presideix Eduardo Zaplana obliga a eliminar les referències al fet que la llengua del Misteri és el català, en la seva modalitat valenciana

Els turcmans apareixen documentats des del segle X i posseeixen una llengua pròpia Dedicats a la ramaderia nòmada, formaven un conglomerat de tribus algunes eren independents, i altres eren tributàries dels diversos estats veïns, entre les quals destaquen les hordes anomenades del moltó negre Kara Koyunlu i del moltó blanc Ak Koyunlu, que assoliren un notable poder polític als segles XIV i XV respectivament, i la tribu dels seljúcides Actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població prop de 3 milions, a l’Iran 1 milió i a l’Afganistan mig milió

En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles fonològic casa, capa, cala, cara, cama morfològic ensenyar, ensenyo, ensenyaré ensenyar, cantar, menjar semàntic ensenyar, educar, instruir, formar Les relacions paradigmàtiques anomenades associatives per Fde Saussure pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d’altres unitats absents en aquest…

A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…