Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Francisco Bergamín
Història
Política
Dret
Polític i advocat castellà.
Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934
Gabriel Baldrich i Palau
Història
Militar i polític liberal.
Lluità contra els carlins en la primera guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II Arribà a reunir uns 2000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico Fou també juny-novembre del 1872 capità general de Catalunya Bibliografia Joan Climent Ferré 2010 Gabriel Baldrich i Palau 1814-1885 Vida i fets d’un liberal polifacètic , Ed Sunya
Carles d’Aragó i Tagliavia
Història
Príncep de Castelvetrano i duc de Terranova de la família Tagliavia d'Aragona.
Noble napolità, l’any 1561 fou nomenat per Felip II conestable i almirall de Sicília Prengué part en diverses accions a la Mediterrània contra turcs i barbarescs, i entre el 1566 i el 1568 fou virrei de Sicília Posteriorment actuà com a ambaixador prop de l’emperador, i el març del 1581 fou nomenat lloctinent de Catalunya Durant la seva lloctinència 1581-1582 hagué d’afrontar les pressions dels hugonots francesos al Conflent i les escomeses de la pirateria turca En deixar el càrrec de Catalunya fou nomenat governador de Milà 1583-92 Felip II li atorgà el Toisó d’Or
Miguel Arlegui y Bayones
Història
Militar
Militar castellà.
Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona General de brigada 1919, fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido novembre 1920-octubre 1922 La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de la dreta i pels elements…
Manuel María de Arjona y de Cubas
Literatura
Poeta neoclàssic andalús.
Eclesiàstic Establert a Sevilla, fundà amb uns altres poetes sevillans l’Academia de las Letras Humanas Algunes de les seves composicions anticipen la sensibilitat romàntica Destaquen, d’entre els seus poemes, La diosa del bosque i Las ruinas de Roma 1808 Deixà, a més, una Historia de la Iglesia inèdita
Joan d’Aragó i de Gurrea
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1520-30).
Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea El 1520 convocà un sínode diocesà que preparà la restauració de la disciplina canònica Edità el Missale caesaraugustanum 1523 i el Breviarium ecclesiae caesaraugustanae 1527 Per a la instrucció del clericat féu reimprimir dos manuals molt populars Instructiones curatorum , 1525, i Tripartito , 1525
Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo
Literatura
Escriptor basc d’expressió castellana.
Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957
Juan Domingo de Zúñiga-Fonseca
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec
Juan de Zúñiga-Avellaneda y de Bazán
Història
Comte consort de Miranda del Castañar i primer duc de Peñaranda de Duero (1608).
Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas
Juan de Zúñiga y de Requesens
Història
Alt funcionari reial.
Fill segon del comanador major de Castella i preceptor del príncep Felip, fill de Carles V, Juan de Zúñiga y Avellaneda i d' Estefania de Requesens i Roís de Liori , i germà, per tant, de Lluís de Requesens i de Zúñiga El 1543 prengué l’hàbit de Sant Jaume Visqué a la cort, fins que el 1568 fou nomenat ambaixador a Roma, on residí fins el 1579 estigué en estret contacte epistolar, en castellà, amb el seu germà Lluís El 1573 es casà amb Dorotea Barrese Santapau, princesa de Pietraperzia Del 1579 al 1582 fou virrei de Nàpols El 1584 Felip II de Castella li confià l’educació del príncep Felip…