Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
catedral de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…
Gaza
Territori del SW de Palestina.
La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, de clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per Cambises 529…
Espinelves

Espinelves
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…
Conesa

Vista parcial de Conesa, a la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca Limita amb el terme de Savallà del Comtat N, Santa Coloma de Queralt NE, les Piles E, Sarral, Rocafort de Queralt i Forès S, Passanant W i Vallfogona de Riucorb NW El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes la Cogulla 889 m, serra de Cantallops —el Pla de Maria 895 m— i l’Acensada 750 m Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera 848 m, ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al…
el Matarranya

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…
Rabós

Rabós d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…
Pere II de Catalunya-Aragó

Reconstrucció virtual del rostre de Pere el Gran arran de l’anàlisi de les seves restes mortals
© Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…
,
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …
, ,
Borja

Armes dels Borja
Genealogia
Història
Literatura catalana
Família probablement oriünda de Borja (Aragó), establerta a Xàtiva, que adquirí una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI.
Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes El…
,
Sant Martí de Baussitges (Espolla)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de migjorn Hom hi pot veure l’arc de la porta d’entrada, rebaixat i a migjorn el massís mur que feia de base a un campanar d’espadenya de mides considerables F Tur L’antic poblat de Baussitges era format per masies disperses per terres de l’Albera, a l’alta vall de la Regarda o riera de Sant Genís —afluent de l’Orlina—, a la part de tramuntana del terme municipal d’Espolla, sota les altres carenes dels colls de la Maçana i de la Carbassera Mapa 220M781 Situació 31TEG003998 Per visitar l’església de Sant Martí de Baussitges ens hem de situar a la…