Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Els cordats fòssils
Les dificultats de determinar la identitat dels fòssils de cordats sovint dóna peu a noves interpretacions de l'evolució dels grups i el seu moment d’aparició sobre la Terra És el cas de l’exemplar de la fotografia, Cosesaurus aviceps , d’uns 10 cm de llargària, trobat al Triàsic d’Alcover Alt Camp, que es va considerar emparentat amb els ocells, mentre que altres opinions el considerarien més pròxim dels lepidosaures Jordi Vidal / MGB Els cordats són metazous que es caracteritzen per la presència, en alguna etapa de la seva vida, d’una corda dorsal o notocordi , al voltant del qual s’…
ciclòstoms
Ictiologia
Classe de vertebrats que comprèn els més primitius i més antics d’entre ells, única de la superclasse dels àgnats.
Agrupa animals que conserven el notocordi durant tota la vida, desproveïts de mandíbules i proveïts només d’aletes imparelles Tots ells són anguilliformes, tenen la pell nua i brànquies de sis a quinze parells tancades dins unes bosses branquials el disc bucal és suctor, d’acord amb llur vida parasitària La classe agrupa nombroses formes fòssils que tingueren llur màxima expansió en el Silurià superior i el Devonià inferior Els ciclòstoms actuals són representats per dues formes característiques, les llamprees i les mixines
conodonts
Ictiologia
Microfòssils amb dents còniques disposades en dues associacions bilaterals, atribuïts a vertebrats primitius pròxims als àgnats, que visqueren des del Paleozoic fins al Triàsic.
gran duc | gran duquessa
Títol donat erròniament als fills, als nets agnats i als germans, d’ambdós sexes, del tsar de Rússia, que en realitat són grans prínceps.
Slesvig-Holstein
Divisió administrativa
Land del N d’Alemanya.
La capital és Kiel Comprèn el sector meridional de la península de Jutlàndia, des de la frontera amb Dinamarca al curs baix de l’Elba, entre les costes de la mar Bàltica i la mar del Nord, i també les illes de Sylt, Föhr i Amrum, etc Presenta el paisatge de la gran plana del nord d’Europa, on les morenes terminals han format aturonaments que han afavorit la formació de nombrosos llacs i estanys Les costes són baixes, amb abundància de fiords al sector bàltic i amb cordons de dunes i illes al sector de la mar del Nord La població, majoritàriament protestant 20%, assoleix els 171,3 h/km 2 est…
La fauna íctica dels Països Catalans
La varietat de la ictiofauna de la mar catalana està en relació, d’una banda amb la projecció marítima dels Països Catalans, és a dir, al fet que, per la longitud de costa que comprenen, tenen presents la majoria de les espècies de la Mediterrània occidental i, d’altra banda, al fet essencial que, tot i que és una mar amb una producció de peixos quantitativament no gaire elevada, però sí d’una gran varietat Varietat que es fa palesa en els nostres mercats, ja que s’hi comercialitzen més de 150 espècies de peixos AISA Conèixer amb precisió la fauna íctica dels Països Catalans no…
condrocrani
Anatomia animal
Crani de tipus cartilaginós que es dóna en tots els vertebrats en estat embrionari i que en els àgnats i condrictis persisteix en l’estat adult.
Àustria
Nom de llinatge aplicat als fills i a d’altres descendents agnats, legítims i il·legítims, dels sobirans de la nissaga dels Habsburg, especialment als fills il·legítims dels reis de la branca hispànica.
noble
Història
Durant l’Antic Règim, als Països Catalans, membre de la més alta de les classes privilegiades que comprenia a la baixa edat mitjana els magnats o barons, dits posteriorment títols, i llurs fills i descendents agnats, els quals gaudien dels privilegis militars.
Eren també armats cavallers noble cavaller o restaven donzells noble donzell A partir de la fi del s XIV, a aquest tipus de noble, dit noble de natura , s’afegí el noble de privilegi , sense que hi anés implícita cap concessió de títol específic Els nobles reberen, a partir del s XV, el tractament de don
Parentiu i matrimoni de les famílies comtals
Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…