La fauna íctica dels Països Catalans

La varietat de la ictiofauna de la mar catalana està en relació, d’una banda amb la projecció marítima dels Països Catalans, és a dir, al fet que, per la longitud de costa que comprenen, tenen presents la majoria de les espècies de la Mediterrània occidental i, d’altra banda, al fet essencial que, tot i que és una mar amb una producció de peixos quantitativament no gaire elevada, però sí d’una gran varietat. Varietat que es fa palesa en els nostres mercats, ja que s’hi comercialitzen més de 150 espècies de peixos.

AISA.

Conèixer amb precisió la fauna íctica dels Països Catalans no és una tasca gens fàcil. Aquest catàleg, que pretén d’ésser exhaustiu, recull la majoria de les 470 espècies d’àgnats i pisciformes que colonitzen les nostres aigües continentals i marines. Malgrat tot, el grau de dificultat concerneix especialment aquelles espècies de peixos marins, tant pelàgiques com bentòniques, que habiten el domini oceànic. La informació que en tenim és fruit tant d’una minuciosa recopilació bibliogràfica com de les investigacions i de la recollida de material biològic a les llotges, de les campanyes científiques a la mar o dels mostratges a les aigües continentals. Així i tot, és força probable que aquest catàleg sigui completat en un futur arran de noves aportacions, bé per atzar o com a resultat d’una recerca intencionada.

Cal destacar que aquesta obra acull alguns aspectes totalment inèdits, com ara el catàleg i la distribució geogràfica dels peixos continentals dels Països Catalans; això representa una valuosa informació sobre les espècies autòctones i sobre les al·lòctones que, tot i ésser cada vegada més abundants, a penes se’n tenia coneixement. El treball encara resulta més interessant si es considera que els mostratges no han consistit en una simple recopilació de citacions aïllades, sinó que s’han fonamentat en un rastreig programat de totes les masses d’aigua de la nostra geografia i que la distància màxima entre punts de localització ha estat de 10 km. En conseqüència, a partir d’aquesta tasca s’ha pogut establir amb precisió l’àrea de distribució de cada espècie. Les citacions i les observacions inèdites corresponents a l’ambient marí també tenen un interès considerable.

Pel que fa a la biologia i a l’ecologia de les espècies descrites, sovint trobem que la informació disponible és insuficient i que són molts encara els aspectes que cal esbrinar dins d’aquest grup tan ampli i tan complex que és el dels pisciformes. Cal afegir, encara, que hi ha un determinat nombre d’espècies rares o de captura esporàdica i que això encara dificulta més de poder-ne conèixer la longevitat, la reproducció, l’alimentació, la fisiologia, etc.

La classificació emprada en aquesta obra és del tot actual i es fonamenta en els treballs de P. Humphry Greenwood et al. (1966 i 1973), com també en la taxonomia plantejada per Brian G. Gardiner (1982) i, pel que fa a la classificació dels peixos ossis segons el mètode cladista, en el treball de George V. Lauder i Xarel F. Liem (1983) i en el de Daniel M. Cohen i altres (1989) pel que fa als gadiformes. D’altra banda, quant a l’ús de determinades sinonímies, hom ha procurat de seguir les directrius del «Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean», CLOFNAM (1973 i 1979), i de l’obra «Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean», FNAM (1986).

El catàleg d’espècies segueix un ordre sistemàtic i, en aquest mateix sentit, proporciona informació sobre cada ordre, família i espècie. En cadascuna de les espècies es fa referència a diversos aspectes relacionats amb la morfologia externa i la coloració, però també es proporcionen dades biològiques com ara la longevitat, la maduresa sexual, el període de fresa i el nombre d’ous o de cries, a més de tractar-se altres aspectes com el tipus d’hàbitat, el poblament i la distribució i, finalment, l’alimentació i el comportament, entre d’altres de més concrets.