Resultats de la cerca

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1992 i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya 1997, és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull , on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell des del 2004 i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya Presideix també el comitè d’ètica…

Rebé una excellent formació en ciències físiques de MPlank i la influència també de l’epistemòleg físic EMach Figura destacada del neopositivisme , des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable Obres Raum und Zeit in der…

Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…

Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona, és professor associat d’ètica a la Universitat de Girona, coordinador de la secció de filosofia i membre electe de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès A més de la seva tasca docent en el batxillerat i la Universitat des del 1980, destaca per la publicació i promoció de la filosofia a la xarxa Ha publicat més d’una vintena de llibres i edicions de diversos filòsofs dels àmbits principals del seu estudi els clàssics dels segles XVII i XVIII, la…

Estudià a les universitats de Calcuta i de Cambridge, on exercí la docència entre 1956-63, i també a les de Delhi 1963-77 i Oxford 1977-80 Posteriorment passà als EUA, on es nacionalitzà Des del 1987 és professor de la Universitat de Harvard Estudiós de la problemàtica del subdesenvolupament, sosté un liberalisme econòmic atenuat per la prioritat donada a les llibertats individuals, l’erradicació de la pobresa i els valors de l’ètica i la democràcia La seva obra és nombrosa On Economic Inequality 1973, Poverty and Famines an Essay on Entitlement and Depravation 1981, The Standard of Living,…

El 1967 es graduà a la Universitat de Harvard, i el 1972 hi obtingué el doctorat en fiolosofia, que també obtingué a la Universitat d’Oxford el 1975 Convertida del protestantisme al judaisme, exercí la docència a Harvard fins el 1984, i posteriorment a la Brown University, on ha estat professora de filosofia, filologia clàssica i literatura comparada Des del 1995 és professora d’ètica i filosofia del dret a la Universitat de Chicago Collaboradora de l’economista Amartya Sen als anys vuitanta, els seus interessos se centren en l’ètica, la teoria de la justícia, la…

Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o hagi d’escollir entre…

Hom parla, en aquest sentit, del formalisme lògic lògica formal, kantià ètica formal kantiana, sociològic sociologia formal de Simmel, etc

S'apropià el no-ésser taoista en la seva metafísica, i així barrejà una cosmovisió naturalista amb una ètica humanística confuciana