Resultats de la cerca

Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…

Conegut particularment per les seves interpretacions de la música de Mozart Format al Mozarteum de Salzburg, començà la seva trajectòria al teatre de Magúncia, del qual fou el principal director fins el 1962 Ha estat director musical de Friburg 1965-69, director de l’Orquestra del Mozarteum i el Landestheater de Salzburg 1969-81, l’Orquestra Simfònica de Radio-Télé-Luxembourg 1981-96 i la Volksoper de Viena 2005-08 Ha estat convidat per les principals orquestres i teatres d’Europa i Amèrica

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Establert a Mataró, collaborà a la revista Galanies , i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, etc Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a Tele-estel Pòstumament, hom publicà Visions mataronines 1995

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis, es llicencià en periodisme i es diplomà en història a Barcelona Els seus dibuixos reflecteixen el vessant insòlit dels objectes, dels ambients urbans i de les situacions quotidianes Collabora regularment en diaris Tele-exprés , Diari de Barcelona , revistes Serra d’Or , Oriflama , El Jueves , etc i en diverses editorials Entre els nombrosos llibres que ha illustrat —la major part dels quals són també escrits per ell— cal destacar L’últim pirata , Una roda curiosa , Fira de Tresors i la sèrie El Gegant-més-alt

El seu ventall de publicacions és d’una gran diversitat Edità, entre d’altres, el Dictionnaire de la langue française d’E Littré 1863 i el Dictionnaire de l’Académie 1886 Ha adquirit una participació majoritària de les editorials Fayard, Grasset, la nord-americana Grolier i la catalana Salvat, etc Té també una presència destacada a la premsa, “Télé 7 jours”, “Elle”, “Paris-Match”, “Parents”, etc i el sector audiovisual emissora de ràdio Europe 1, societat cinematogràfica Pathé, etc francesos Fusionada amb el grup Matra 1992, constituí una de les primeres societats europees del sector

Tenint com a base el setmanari Mundo i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris Mundo Diario , Tele-exprés , Catalunya Exprés i l’esportiu 4-2-4 Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris 1980-81 i a la fallida del grup

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán,  del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’…