Resultats de la cerca

Exiliat a Europa Occidental fins a la Revolució d’Octubre 1917, propugnà un govern obert a tots els socialistes Mort Lenin 1924, el substituí en la presidència del consell de comissaris del poble, del qual fou destituït el 1930 per la seva oposició a la collectivització Processat, per desviacionista, en el tercer procés de Moscou 1938, fou executat

Antisoviètic, emigrà a Berlín Aplicà fórmules simbolistes a la novella realista i aconseguí de juxtaposar la fantasia al sentit més concret de la realitat És autor de llegendes que evoquen el passat i manifesten un esperit antibolxevic, i de faules simples i complexes alhora Tri serpa ‘Les tres falçs’ Les novelles, com Časy ‘El rellotge’, 1910 i Krestovye sestri ‘Les germanes de la creu’, 1911, constitueixen un intent original, després molt imitat, de trencar els motlles formals de la novellística

Pilot militar, formà part del primer grup de cosmonautes 1960 del programa espacial soviètic Fou el primer home que sortí fora del vehicle estant en òrbita terrestre, fet que tingué lloc el 18 de març de 1965, durant el vol del Voskhod 2, i que durà poc més de 12 minuts El 1975 fou el cap de la tripulació soviètica de la missió Sojuz -Apollo, la primera conjunta entre els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1976 al 1982 fou cap de formació d’astronautes al Centre Jurij Gagarin Retirat el 1992, rebé nombroses condecoracions, entre d’altres el premi Lenin 1980 i el premi estatal de l’URSS 1981

Militant comunista des del 1927, fou enginyer tèxtil i ascendí ràpidament en el partit Dirigí el Gosplan 1959 Vice-primer ministre i membre del Comitè Central del PCUS 1960, el 1964 substituí Nikita Khruščov com a cap de govern, càrrec en què romangué fins el 1980 succeït per Nikolaj Tikhonov, bé que des del 1970 fou eclipsat progressivament per Leonid Brežnev Afavorí la distensió diplomàtica amb els EUA

Participà en la batalla de Galítzia 1914 El 1916 comandà l’ofensiva contra l’exèrcit dels imperis centrals a la Bucovina Comandant suprem de l’exèrcit maig del 1917, collaborà posteriorment amb el govern soviètic

Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M Glinka Les…

Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris És autor d’…

Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una primera etapa…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero 1840 o Undina…

Participà en el cop d’estat que instaurà Caterina II 1762 i en fou recompensat amb el títol comtal Ofegà l’aixecament dels cosacs i participà en la guerra russoturca És conegut per la remunta de cavalls de la raça que porta el seu nom El seu germà Grigorij Grigorjevič Orlov 1734-83, que també participà en el cop d’estat, fou favorit de la tsarina i esdevingué un dels terratinents més grans de Rússia