Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Santa Maria de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Notable edifici, avui dia totalment abandonat i envaït per vegetació, que conserva la disposició romànica i una bona part dels seus murs amb una acurada decoració de tipus llombard Arxiu Gavín L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Clua és situada en el nucli d’edificis del poble de la Clua S’arriba al poble per una pista que surt de Castellnou de Montsec i passa per la Torre d’Amargós JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG122633 Història Malauradament hi ha poques notícies d’aquesta església, sufragània d’Alsamora, que almenys des del segle XIV fins al XIX depengué…
casimiroa
Botànica
Arbre alt, de la família de les rutàcies, d’escorça grisenca, fulles digitades i fruits drupacis subglobosos, d’un groc verdós, amb una polpa groga, mengívola, però de gust amargós.
Indígena dels altiplans mexicans, s’ha estès pel litoral antillà
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
carlet blanc
carlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret estès, de color de crema, amb el marge involut, pectinat i tomentós, de 7 a 13 cm de diàmetre, cama coberta de flocs a la part superior i carn de sabor amargós i àcid.
Creix als boscs d’alzines, roures i castanyers
parc de la Ciutadella
![](/sites/default/files/media/FOTO/ciutadell.jpg)
La Cascada del parc de la Ciutadella
© Lluís Prats
Conjunt de jardins públics de Barcelona, edificats al segle XIX.
Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60…
Sant Esteve de la Sarga
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent amb la porta d’arc de mig punt, una allargada finestra i un campanar d’espadanya de dos ulls, modernament sobrealçat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve de la Sarga és situada a l’exterior del poble, cap al sud, al costat del cementiri JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG151611 Història Els primers esments del lloc de la Sarga daten de l’any 1056 —o 1055—, en què es documenta el collo de Sarga , i del 1069, en l’acta de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, on, entre els béns atorgats a la canònica, consta una coromina situada al lloc…
Castells i edificacions militars del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Vila i força d’Alins Força d’Araós Força d’Àreu Castell de Tor Alt Àneu Castell de València d’Àneu Castell de Portaran Castell d’Àrreu Castell d’Alós Torre de són Espot Torre d’Espot Castell d’Estaís Castell de Llort Farrera Castell de Farrera Castell de Burg Castell d’Alendo Castell de la Glorieta Castell de Colomers Castellarnau Castell de Serret Gerri de la Sal Vila closa de Gerri Torre de la Presó de Gerri Castell Salat Castell de Cartanís Castell…
Bernat i Jaume Serra
Art gòtic
Bernat i Jaume Serra eren originaris de Tortosa, on aquests germans van néixer vers el 1400-03 Estigueren relacionats amb el pintor de Morella Pere Llembrí o, si més no, amb la seva família, ja que uns dos anys després de la mort de Llembrí, cap al 1423, Bernat Serra ja estava casat amb la seva vídua, Margarida, i més endavant Jaume Serra esposà Agnès, la filla de Pere Llembrí i Margarida Aquest parentiu, però, no anà aparellat amb cap continuïtat estilística El 1423 Bernat estava establert com a pintor a Tortosa Així consta en un document emès el 25 de setembre a València, on vivia un germà…
Sant Climent de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat als vessants NE del massís de Garraf.
Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve de Sant Boi,…
Premis Nacionals de Cultura
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1982 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l’any anterior.
Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…