Situació
Vista de la façana de ponent amb la porta d’arc de mig punt, una allargada finestra i un campanar d’espadanya de dos ulls, modernament sobrealçat.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Esteve de la Sarga és situada a l’exterior del poble, cap al sud, al costat del cementiri. (JAA)
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG151611.
Història
Els primers esments del lloc de la Sarga daten de l’any 1056 —o 1055—, en què es documenta el collo de Sarga, i del 1069, en l’acta de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, on, entre els béns atorgats a la canònica, consta una coromina situada al lloc dit Sarga.
La jurisdicció del lloc apareix confusa. A la fi del segle XVI era dels Arenys, senyors d’Altet i de Lluçà, i posteriorment passà als Erill, als Cartellà, i als Ardena de Sabastida, que la vengueren, l’any 1681, als Portolà, barons de Castellnou de Montsec.
Segons el fogatjament de 1365-70, Sant Esteve de la Sarga era “desgleya” amb 3 focs, els mateixos que tenia al fogatjament del 1380, on es diu que “era del rector”. Al final del segle XVII Sant Esteve de la Sarga consta com a lloc de l’abat de Sant Esteve, i a la fi de les senyories, el 1831, era de l’abat de la Sarga i de la família Portolà.
Amb relació a l’església de Sant Esteve, ens n’ha pervingut l’acta de dotació, datada el 10 de juny de 1076. S’hi especifica que l’església havia estat construïda per uns particulars, el matrimoni format per Bertran Ató i Ermengarda, senyors del lloc, que la dotaren amb la tercera part del delme de la Fabregada i la mateixa vila, amb la coromina on era edificada l’església de Sant Esteve i amb la vila de la Sarga amb tots els seus habitants.
L’any 1038 —o 1037, o 1043, segons l’autor— el comte Ramon IV dona a Bertran Ató de Montanyana l’honor de la Fabregada, del terme del castell de Mur; podria ser el mateix Bertran Ató del document del 1076 o un predecessor seu. El fet és que en un primer moment la vila de la Fabregada era el nucli principal del terme de Sant Esteve de la Sarga.
El lloc de Sant Esteve de la Sarga continuava en mans de la família Montanyana al principi del segle XII, ja que entre el 1093 i el 1103 es documenta una concòrdia sobre el lloc que signaren Mir Arnau i Bernat Ató i els seus fills.
La possessió d’aquesta església degué ser motiu de conflictes, ja que apareix esmentada com a pertinença del monestir de Santa Maria de Gerri en dos dels documents falsos d’aquest monestir, concretament el fals de Gerri VI i el fals de Gerri VIII. Segons aquests documents, l’església de Sant Esteve de la Sarga ja era edificada al principi del segle X i hauria estat donada, amb el seu alou, l’any 930, pel comte Isarn al monestir, donació que hauria estat confirmada en el seu testament. L’any 1105, en la memòria de béns perduts per Santa Maria de Gerri, consta l’alou i l’església de Sant Esteve de la Sarga.
És curiós el llegat que feu Guilla a favor de Sant Esteve de la Sarga en el seu testament datat l’any 1101, en què li deixà “unum gonellum et unum bambeiz et unas pells de conils et vendat ipso vestit domno Bernard et compren una cortina ad Sancti Stephani et uno vaso argenteo”.
L’església parroquial de Sant Esteve de la Sarga fou objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, l’any 1314, en el seu recorregut per l’ardiaconat de Tremp. En la dècima de l’any 1391, el capellà de Sant Esteve hi consta amb la quantitat d’1 lliura i 5 sous. Vers l’any 1526 la rectoria o abadia de la Sarga era detinguda per Pere Vila-sala. Al segle XVIII tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Esteve de Castellnou i la Concepció de la Torre d’Amargós. En el pla parroquial del 1904 s’especifica que la parròquia és patronat del baró de Castellnou de Montsec. Actualment depèn de la parròquia de Tremp. (MLIC)
Església
És un edifici de planta rectangular, d’una sola nau sense absis diferenciat, que en la seva forma actual palesa diversos processos de construcció i reformes. De l’edifici original conserva els murs perimetrals nord, oest i sud, fortament atalussats, mentre que el mur est, on hi devia haver la capçalera, presenta un gran arc de dovelles de pedra sorrenca, de perfil apuntat i actualment paredat, i del qual no es coneix la relació amb les estructures absidals.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre en la façana oest, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada. Aquesta façana és coronada per un campanar d’espadanya, de dos ulls, amb una imposta bisellada en l’arrencada dels arcs, amb una estructura molt semblant a la del campanar de l’església de la Fabregada, que és aparedat. Per sobre hi ha un segon campanar d’espadanya, també de dos ulls, que per la seva alçada sobre la coberta resulta desproporcionat i dona un aspecte molt especial al perfil de l’església.
L’element sens dubte més notable és el mur nord, on es conserva perfectament visible el parament original, format per un aparell de carreu de pedra sorrenca, ben tallat i disposat, en la part baixa, i un aparell de carreus de pedra calcària perfectament tallats i polits en la part superior, per sota de l’aparell de reble de les darreres refaccions.
Aquests aparells posen en evidència dues fórmules constructives. El de la part inferior podria correspondre perfectament a l’obra que sabem que fou construïda en el darrer terç del segle XI, i l’altra palesa les innovacions i el treball de la pedra que caracteritzen l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 325v-327r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 305
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Coy, 1906, pàg. 299
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1389-1391
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 307
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 909, pàgs. 40-42
- Baraut, 1986, doc. 71, pàgs. 154-158
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1193, pàgs. 23-24
- Martínez, 1991, pàgs. 91, 173 i 174
- Bochaca, Portet, Puig, 1991, pàg. 17
- Puig, 1991, doc. 90, pàgs. 61-62; FG-VI, pàgs. 406-408 i FG-VIII, pàgs. 409-410.