Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, AresdelMaestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'AresdelMaestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una…
Joan Baptista Porcar i Ripollès
Pintura
Pintor.
Format amb Vicent Castell, s’orientà cap a l’escultura El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s’installà a Barcelona, on estudià a Llotja En una estada a Castelló fundà la societat artística Agrupació Ribalta Assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, es vinculà a la galeria La Pinacoteca 1918, on sovint exposà individualment Exposà també a la Internacional de Barcelona 1929, a Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, etc Arqueòleg afeccionat, fou, amb Eduard Codina i Gonçal C Espresati, el descobridor de les pintures rupestres del…
Estratègies de subsistència vistes a través de l'art rupestre
Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, AresdelMaestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se…
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc…
la Montabana
Caseria
Caseria del municipi d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), prop del barranc de la Carbonera i la carretera d’Albocàsser, a 7 km al S del nucli urbà.
la Canada
Altiplà drenat per la canada d’Ares, al límit entre els Ports i l’Alt Maestrat, d’uns 7 km de longitud i 1 km d’amplada, a l’est de les moles del Vilar i d’Ares (al peu de la qual hi ha la vila d’Ares del Maestrat).
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
tossal d’Orenga
Cim
Cim muntanyós (1 144 m) de l’Alt Maestrat, al sector de contacte amb els ports de Morella; s’aixeca dins el terme d’Ares del Maestrat, a la dreta de la rambla Carbonera.