Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí.
MPV / G.C.
Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric. Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics. Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè, període preboreal, fins a l'arribada dels òptims climàtics, calorosos i secs, propis dels períodes boreal i atlàntic. Durant aquests extensos períodes es van desenvolupar fonamentalment les cultures epipaleolítiques i neolítiques, encara que algunes representacions pertanyen a l'etapa de l'edat del bronze i fins i tot a època protohistòrica, segons els testimonis d'epigrafia ibèrica associats a certes pintures. La problemàtica de la datació és encara un tema de debat viu que no ha estat del tot resolt.
Sembla segur, doncs, que aquestes representacions artístiques ocuparen un vast segment temporal, el qual comprèn el desenvolupament de cultures epipaleolítiques pròpies de caçadors i recol·lectors fins a l'establiment de les cultures neolítiques de ramaders i camperols. És a dir, que mostren composicions d'escenes i figures que il·lustren tant un mode de vida propi de l'economia de subsistència com de la de producció. Els períodes climàtics, del preboreal a l'atlàntic, durant els quals podria haver-se desenvolupat aquest art, ocuparen un segment cronològic molt ampli, del 8250 al 2500 aC, gairebé sis mil anys. Però les recerques arqueològiques han pogut ajustar més aquestes datacions, sense descartar el possible origen de l'art llevantí en les darreres manifestacions artístiques de la cultura magdaleniana, del final del Paleolític superior. A partir del 8000/7000 aC s'inicià un nou tipus de representacions, amb un canvi de suport —en abrics i a l'aire lliure— i també un canvi conceptual —escenes narratives amb inclusió de la figura humana—. Aquesta nova concepció artística va perdurar i evolucionar al llarg del Neolític fins a arribar probablement als primers moments del Calcolític, a l'inici de l'edat del bronze, en què les preferències artístiques es decantaren més pels gravats sobre pedra i s'abandonaren les representacions pintades.
D'altra banda, en un mateix abric pintat es troben escenes o representacions d'èpoques diverses, que van ser afegides al llarg de milers d'anys. Per aquest motiu, a l'art rupestre del tipus llevantí hi ha escenes de cacera, de conreu, de recol·lecció, de domesticació i altres temes religiosos o rituals.
Les estratègies econòmiques reflectides en la temàtica de l'art rupestre són majoritàriament de subsistència, pròpies de grups eminentment caçadors. És la cacera especialitzada dels herbívors la que es mostra com a activitat bàsica. Però, paradoxalment, l'art rupestre no representa els animals consumits més habitualment, com el conill, del qual es troben restes abundants a les coves d'habitació que van servir de refugi a aquests artistes. I el mateix es podria dir de les aus i d'altres petits animals. Per contra, les espècies més grans —cèrvids, bovins i caprins— són reiteradament representades.
L'art rupestre llevantí ha estat definit com un art de caçadors, atès que la majoria d'escenes tracten aquesta temàtica, però la realitat és molt més complexa. D'una banda hi ha conjunts, com els del Cingle, Remígia, Racó Gasparo, Racó Molero i Vilarrotxes, al terme d'Ares del Maestrat (Alt Maestrat), lligats als assentaments de Cova Fosca i a l'abric del Mas Nou, també a Ares del Maestrat, on han estat realitzats estudis comparatius entre la fauna recollida en ambdós jaciments i les espècies pintades als esmentats abrics, que mostren que gairebé no hi ha diferències entre les restes de fauna trobades i els animals representats als abrics. Com ja s'ha dit, els petits animals pràcticament no existeixen en l'art rupestre: els conills, les aus, els animals depredadors o els carnívors són molt escassos. El sistema de caça és sempre el mateix —amb arc—, i només en certes representacions s'intueix l'ús d'altres artefactes com ara cordes, llaços i probables trampes o xarxes, tal com han estat interpretades les línies entrecreuades de Cantos de la Visera (Iecla, Múrcia).
Els animals representats són els caprins, els cérvols, els porcs, els senglars, els bovins i els equins, per aquest ordre. Crida l'atenció que a la cova Remígia les escenes són majoritàriament de tipus cinegètic; per contra, al Cingle, aquest motiu és minoritari i fins i tot hi ha una representació d'un animal lligat; el nombre d'animals ferits o morts és inferior. Tot això pot il·lustrar diferents opcions d'explotació econòmica: una fonamentalment subsistencial de caçadors-recol·lectors (cova Remígia) i una altra, també subsistencial però més evolucionada, pròpia de sistemes de rendiment ajornat dins d'un marc de producció territorial (Cingle). En definitiva, demostra l'existència de grups humans en vies d'adquisició de noves formes econòmiques de producció, com serien el control, la predomesticació i/o domesticació d'algunes espècies animals. Aquest segon estadi econòmic correspondria a grups de caçadors-recol·lectors-pastors, els quals es poden assimilar a la introducció de les primeres manifestacions neolítiques, cap al 6000-5000 aC.
La representació artística passà de reproduir escenes cinegètiques a oferir d'altres imatges que han de ser interpretades com de domesticació i muntada d'animals. La domesticació pot ser observada a les alineacions de cabres de Cañada de Marco (Alcaine, Terol), o els bovins en actitud de pasturar de Cueva de la Vieja (Alpera, Albacete), la Vacada (Castellot, Terol), La Cocinilla del Arzobispo, Prado del Navazo (Albarrasí, Terol), El Prado de las Olivanas (Tormón, Terol), els grups d'homes amb dues cabres de l'abric de Los Borriquitos (El Mortero, Terol), l'agrupació d'homes esquemàtics amb un conjunt de cabres de l'abric de Los Recolectores (Alacón, Terol), i l'home o dona que porta amb un llaç una cabra a Cogul (Garrigues). Altres escenes de domatge i muntada semblen centrar-se en els cavalls i els ases, com el personatge que porta un d'aquests animals agafat per un ronsal, representat a Doña Clotilde (Masada de la Losilla, Terol), o l'arquer amb un llarg llaç que du una cabra, de la cova del Polvorí o de la dels Rosegadors (Pobla de Benifassà, Baix Maestrat); l'home muntat en un ase de l'abric de Los Borriquitos, o els controvertits genets del Cingle (Ares del Maestrat) i l'abric de Los Trepadores (El Mortero, Terol). De vegades, les representacions mostren un estadi intermedi entre la caça i la domesticació; aquest és el cas de l'escena de la cacera a llaç del cavall de l'abric de Selva Pascuala (Villar del Humo, Conca) o també les cabres immobilitzades, amb les potes lligades, representades al Cinto de las Letras (Dosaigües, Foia de Bunyol).
Dins la pintura llevantina les escenes de recol·lecció són poc nombroses; les més freqüents fan referència a l'obtenció de la mel, com es pot veure a la cova de l'Aranya (Bicorb, Canal de Navarrés) i la cova Remígia; a l'home grimpant per una corda de la Cueva de la Vieja i del cingle de la Mola Remígia; a les escales i els insectes representats al barranc del Cingle, o les quatre figures grimpant per arbres o escales, probablement per recollir un rusc, de l'abric de Los Trepadores, i les abelles de l'abric IV del Cingle. A voltes, també els individus en certes escenes semblen recollir ous o nius d'ocells. Altres representacions de collita de fruits, encara que dubtoses, estan protagonitzades per dones, com la que es pot veure ajupida, recollint herbes o arrels, a l'abric de Los Trepadores; altres semblen collir fruits d'arbres (la Sarga a Xixona, Alacantí) o senzillament es mostra l'arbre amb fruits, com a l'abric de Doña Clotilde (Albarrasí, Terol) o de vegades només hi ha un esquema arboriforme, com a les coves del Civil (Tírig, Alt Maestrat) o arbres incomplets, com el possible tronc de la cova del Polvorí, o d'altres més explícites amb un home ajupit recollint fruits com al Covacho Ahumado (El Mortero). També han estat identificades escenes semblants a l'abric del Pajarero (Albarrasí) i a l'abric de Los Recolectores, amb tres homes ajupits amb els braços a terra com per collir herbes o fruits.
Les escenes de conreu són escasses, però també se n'han pogut identificar algunes a l'abric del Pajarero, on hi ha una dona que cava la terra amb un doble pal de forma angular. Altres figures semblants es troben a Racó Gasparo, a l'abric de Los Recolectores, on hi ha un home amb un pal de cavar i uns altres d'ajupits allargant els braços a terra; al Cinto de las Letras (Dosaigües), on es mostren unes dones amb bastó de cavar i una altra amb un pal en angle, de perforar (coa); a l'abric del Garroso (Cerro Felío, Alacón, Terol), amb un personatge que sembla portar una fanga a la mà, o d'altres més dubtoses com és el cas de la llaura del Cinto de la Ventana. És molt freqüent que les representacions agrícoles siguin protagonitzades per figures femenines.
Lligades a aquestes activitats de recol·lecció i conreu de la terra hi ha moltes representacions de recipients, bosses i cistelles com les de les coves del Polvorí o dels Rosegadors, cova de La Saltadora (Tírig, Alt Maestrat), cingle de la Mola Remígia i Racó Molero i el mas de Ramon de Bessó (Rojals, Baix Segura), pintades a terra en solitari, o bé d'altres portades per figures humanes, com l'home que du un recipient al cap a l'abric de la Losilla (Albarrasí), o la dona que porta un cistell al braç de l'abric de la Pareja (Dosaigües).
L'art rupestre continuà produint altres representacions d'estil més esquemàtic i abstracte. El figurativisme i el naturalisme van desaparèixer per donar pas a altres idees conceptuals més complexes, probablement ja lligades al món agrícola del Neolític ple del V mil·lenni, i que perduraren fins al Neolític final i potser fins al començament de l'edat del bronze o el període Calcolític/Eneolític.
Les datacions absolutes obtingudes als jaciments propers a aquests abrics pintats semblen enquadrar l'execució de les representacions des de la meitat del VIII mil·lenni fins al principi del V, continuant amb d'altres, ja no naturalistes, que no fan al·lusió als mitjans de producció.
Les activitats econòmiques que es poden deduir de la interpretació de l'art rupestre mostren, sense dubte, dos estadis econòmics: l'un, de subsistència, basat en la caça, la recol·lecció i la pesca, propi dels grups humans de l'Epipaleolític i el Mesolític, que evolucionaren gradualment, dominant el seu paleohàbitat de captació, fins a arribar a l'altre estadi econòmic, de producció, combinant la domesticació o el control de certes espècies amb la recol·lecció, la pesca i una agricultura incipient.