Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Joan Baptista Pineda
Literatura catalana
Catedràtic i poeta.
De família modesta Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia 1547-53 1558 i de retòrica 1567 Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri 1566 Gil Polo, en la seva Diana enamorada , el considerà com a poeta, però res no n'ha estat conservat
Joan Baptista Perramon
Pintura
Pintor.
Collegiat el 1686 Al seu taller es formà Antoni Viladomat 1693-99 Pintà per a l’església de Sant Pere de Castellet unes figures de sants avui desconegudes 1738 Hom li atribueix algun excellent dibuix barroc Museu Nacional d’Art de Catalunya
Joan Baptista Gener
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova 1766
Joan Baptista Galobardes
Biologia
Naturalista.
El 1817 era tinent visitador forestal dels corregiments de Manresa i de Vic Publicà Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar y podar toda especie de árboles 1817 i l’opuscle Cataluña en la mano 1831
Joan Baptista Borja
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola
Joan Baptista Bordoi
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Ensenyà teologia i moral a Saragossa Escriví De bulla cruciatae , inèdita
Joan Baptista Bataller
Metge.
Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular
Joan Baptista Escorihuela
Literatura catalana
Poeta.
Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català, principalment, entre el 1794 i el 1802 en els diaris de València, com ara el “Correo de Valencia” Es destaquen L’Àngel de l’Apocalipsi 1798, en silves i de to grandiloqüent, i una traducció molt fidel del Stabat Mater 1799 Deixà inèdita l’obra en prosa Valencia paseada en sus calles y plazas 1808 i recollí texts i escrits catalans per exemple una collecció de goigs