Resultats de la cerca

Professor en diverses universitats, de la seva obra poètica, d’una gran sensibilitat i de factura clàssica, cal destacar The Beautiful Changes and Other Poems 1947, Ceremony and Other Poems 1950, Things of This World Poems 1956, premi Pulitzer 1957 i National Book Award, Advice to a Prophet 1961, Walking to Sleep 1969, The Mind-Reader 1977,  New and Collected Poems premi Pulitzer 1988, Mayflies New Poems and Translations 2000, Collected Poems, 1943-2004 2004, Anterooms 2010 i The Nutcracker 2012 També publicà poesia per a infants Opposites , 1973, i The Disappearing , 1998,…

Estudià composició amb Ingolf Dahl i piano amb John Crown a la Universitat del Sud de Califòrnia, i direcció d’orquestra a Bayreuth i al Berkshire Music Center de Tanglewood El 1968 obtingué el premi Koussevitzky, fet que el convertí en un dels directors nord-americans de més projecció El 1969 fou nomenat director assistent de la Simfònica de Boston i, el 1972, principal director invitat Del 1971 al 1980 fou titular de la Filharmònica de Buffalo el 1988, de la Simfònica de Londres, i el 1995, de la Simfònica de San Francisco Fundador de la New World Symphony Orchestra, Tilson-Thomas s’…

Fou alumne d’Arrigo Serato i Willy Hess a la Hochschule für Musik de Berlín Debutà en aquesta ciutat a deu anys i aviat inicià una carrera internacional de jove virtuós, convidat en diverses sales de concerts europees En 1926-27 fou violí solista de la Filharmònica de Berlín Coincidint amb l’arribada dels nazis al poder el 1933, es traslladà a Austràlia, on residí fins el 1939 i on fou professor del Conservatori de Melbourne El 1940 debutà a Nova York i fixà la seva residència als EUA Fou violí solista de l’Orquestra de Cleveland entre el 1942 i el 1945 Després d’haver fet una carrera de…

El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite ,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 com a Kate Pinkerton Madama Butterfly a la Stadische Oper de Berlín Posteriorment fou contractada a Hagen i Bielefeld i després aparegué regularment al Metropolitan de Nova York -on debutà el 1968-, a l’Òpera de Viena i, a partir del 1970, al Festival de Salzburg El 1974 es presentà al Carnegie Hall amb un memorable recital Com a soprano de coloratura amb trets netament dramàtics, ha interpretat un repertori eclèctic que li ha permès abordar papers wagnerians i d’òperes de ChW Gluck, WA Mozart, GF Händel, G Puccini, A Berg, R…

Estudià al Conservatori de Santiago, i es perfeccionà en piano, composició i direcció a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Continuà la seva formació en el camp de la direcció amb F Ferrara, a Itàlia, i amb S Celibidache, a Stuttgart i París El 1976 debutà com a director assistent a La Fenice, on romangué fins el 1980, i el 1977 fou nomenat director associat a Tanglewood, on treballà amb L Bernstein i S Ozawa En aquesta època guanyà el primer premi en el Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen i en el Concurs Vittorio Gui, i el segon del Concurs de direcció de la Fundació Rupert La…

Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva mort També era titular de l’Orquestra…

Estudià a Iowa i Nova Jersey L’any 1988 s’installà a Nova York, on tocà amb diversos músics, com ara el guitarrista Peter Bernstein i el pianista Larry Goldings, amb els quals formà un trio A partir del 1990 tocà amb el guitarrista John Scofield i també amb els saxofonistes Joe Lovano i Maceo Parker Aviat es convertí en un dels instrumentistes més sollicitats per músics dels estils més diversos, com ara els saxofonistes Lee Konitz i Michael Brecker i el guitarrista Pat Metheny Bill Stewart és considerat un dels bateries més importants de la seva generació i ha dut a terme…

Inicià els seus estudis musicals a Karlsruhe i el 1972 debutà com a Tamino La flauta màgica a Lübeck Dos anys més tard s’inicià en el repertori wagnerià tot interpretant el paper de Sigmund La valquíria a Wuppertal i el 1976 actuà a Parsifal al Teatre dels Festivals de Bayreuth Posteriorment es presentà diverses vegades al Covent Garden de Londres i San Francisco 1977 i a la Metropolitan Opera House de Nova York 1980, gairebé sempre amb papers wagnerians Sigmund, Lohengrin, Tristan El 1982 enregistrà en vídeo i en disc una reeixida producció de Tristany i Isolda sota la direcció de L…

Estudià música a la Universitat de Harvard 1919-24 i a l’Escola Normal de Música de París 1924-26, amb P Dukas i N Boulanger Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot 1925, mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta 1930 ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960 Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein La seva producció consta de vuit…