Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el…

Estudià piano amb Karl Bärmann i composició amb Joseph Rheinberger a la Königlichen Musikschule de Munic En acabar la seva formació esdevingué professor de piano i harmonia d’aquest centre, on el 1903 succeí a Rheinberger en la càtedra de composició Entre els seus alumnes més destacats hi hagué Ernest Bloch Les obres de Thuille -bàsicament òperes, peces simfòni ques i de cambra-, de llenguatge conserva dor en comparació amb el de contemporanis seus com G Mahler o R Strauss, no han quedat en el repertori malgrat la seva excellent factura Assolí un gran prestigi com a teòric en el…

Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles futurible—, el futur ha esdevingut objecte primordial del pensament…

Estudià al Conservatori de Nàpols, ciutat on debutà el 1923 amb el paper de La Cieca La Gioconda Un any més tard fou Preziosilla La forza del destino El 1928 es traslladà a Roma, on cantà Zanetto , de P Mascagni, i dos anys més tard fou contractada al Teatro alla Scala de Milà, on romangué fins el 1943 Parallelament, actuà al Covent Garden de Londres 1931 i a l’Òpera de París 1935 El seu repertori inclogué títols de G Verdi, P Mascagni, A Ponchielli, WA Mozart, E Humperdinck, R Strauss, E Bloch, G Rossini, J Massenet i V Bellini, entre d’altres Intervingué en diverses…

Entre el 1951 i el 1954 estudià cant a l’Escola Superior d’Òpera de l’Estat de Poznan i posteriorment amplià la seva formació a l’Escola Superior de Música de Varsòvia Més tard es traslladà a Itàlia, on fou deixebla, entre d’altres, de T Dal Monte El 1959 guanyà el primer premi d’un concurs de cant de Hertogenbosh i fou convidada a participar en interpretacions d’oratori clàssic —especialment de JS Bach, GF Händel i WA Mozart— en països centreeuropeus Especialitzada en l’òpera del repertori barroc, com ara C Monteverdi, interpretà també obres de compositors del segle XX com P Boulez, L Nono,…

Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a…

El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les…

Fou deixeble de Jenö Hubay a l’Acadèmia de Música de Budapest i completà la seva formació amb els consells rebuts de Joseph Joachim i Ferruccio Busoni Inicià la carrera de solista el 1905, però les seves interpretacions no arribaren a tenir ressonància internacional fins a la dècada dels anys vint del segle XX Debutà als EUA en un concert a Filadèlfia dirigit per Leopold Stokowski, el 1925 Fou professor del Conservatori de Ginebra 1917-24, i des del 1929, de l’Institut Alemany per a estrangers de Berlín Establert als EUA des del 1940, el 1951 obtingué la nacionalitat nord-americana Participà…

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of Music, centre…

Inicià els estudis musicals al seu país natal i els amplià a la capital francesa amb André Bloch i Henri Dallier Visqué a París i a Madrid durant alguns anys fins que el 1940, després d’una curta estada a Nova York, tornà a Lima La seva trajectòria compositiva inclou des d’obres romàntiques, escrites durant la joventut, fins a peces dodecatòniques -en la línia d’Arnold Schönberg, a qui admirava molt-, tot passant per l’impressionisme En la seva producció destaquen el ballet Las Llamas 1936, Leyenda Inca , per a veu i vuit instruments, un concert per a piano i orquestra, Danza peruana i la…