Resultats de la cerca

Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, fundador d’aquest cos i batlle de Valls, fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló el Carrasclet El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns Ciutadà honrat de Barcelona 1741, fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a Valls, càrrec en el qual cometé alguns…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…

Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…

Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…

Fou membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d’orella de Barcelona El 1649 era caporal de la Coronela el 1651, collector de l’impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador d’una botiga de teixits, a Barcelona El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l’impost de nova ampra creat el 1640 i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves…

Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí 1767 en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de…

Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels  drets de la bolla  a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la…

Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí d’ésser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes catalans, en especial de la generalitat, la insolvència de la qual…

La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici de la…