Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
guerra contra Napoleó
Història
Resistència armada i persistent del poble hispànic a les pretensions de Napoleó Bonaparte d’imposar-hi el seu germà Josep com a rei, en substitució dels Borbó.
Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières…
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries
Cop d’estat del 18 brumari a França
Cop d’estat del 18 brumari a França Napoleó Bonaparte imposa una dictadura militar
sotsprefectura
Història
Divisió administrativa creada al Rosselló (com a part de l’Estat francès) arran de la reforma del 1790, com a subdivisió de les prefectures creades per aquesta mateixa reforma.
Als Països Catalans fou introduïda per la divisió administrativa de Josep Bonaparte 1810 cada prefectura fou subdividida en tres sotsprefectures
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
nap

Anvers d’un nap
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Des de la segona meitat del segle XIX, moneda de cinc pessetes, especialment les encunyades durant el govern provisional del 1868, durant el regnat del rei Amadeu, durant la Primera República i en els regnats d’Alfons XII i d’Alfons XIII.
El seu origen podria ésser la forma abreujada del nom Napoleó, que apareix en les monedes del rei Josep Bonaparte Ioseph Nap Dei gratia
consolat
Història
Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa (10 de novembre de 1799 — 18 de maig de 1804), nascut del cop d’estat del 18 de brumari de l’any VIII (9 de novembre de 1799) de Napoleó I
contra el Directori.
Fou patrocinat per Sieyès, amb l’objectiu d’establir un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l’Antic Règim i del jacobinisme i el moviment popular Bonaparte, cònsol provisional amb Sieyès i Roger Ducos, l’endemà del cop d’estat esdevingué, en virtut de la Constitució de l’any VIII, primer cònsol amb amplis poders per un període de deu anys, acompanyat de dos cònsols merament consultius, Cambacères i Lebrun hom repartí el poder legislatiu en consell d’estat, tribunal, cos legislatiu i senat els tres últims, elegits per sufragi universal…
Carles XIV de Suècia
Història
Mariscal de França i després rei de Suècia i de Noruega (1818-44).
El seu nom era Jean-Baptiste Bernadotte Entrà a l’exèrcit francès el 1780 i arribà a general de brigada el 1794 Comandà els exèrcits de la Convenció a Holanda i obtingué diverses victòries El 1797 collaborà amb Napoleó Bonaparte a la campanya d’Itàlia El 1798 es casà amb Désirée Clary i esdevingué cunyat de Josep Bonaparte El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i passà a ésser governador de Hannover Es distingí a Austerlitz 1805 i fou nomenat príncep de Pontecorvo 1806 Durant la quarta coalició obtingué victòries sobre els russos i prussians i deturà l’ofensiva sobre…
Charles Lock Eastlake
Art
Pintura
Pintor i historiador anglès de l’art.
Autor de quadres d’història, com Bonaparte a bord del Bellerophon 1815 Fou conservador de la National Gallery de Londres 1843-47 i president de la Royal Academy des del 1850
Diario Napoleónico
Periodisme
Diari publicat a la ciutat de València el 1808, de poca durada, imprès als tallers del «Diario de Valencia».
De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular