Resultats de la cerca

Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de romanç amb el…

Fill del campió d’Espanya de ciclocròs 1941 Santiago Mostajo, competí durant la dècada de 1950 amb l’equip Faema-Guerra i guanyà el Trofeu Borràs 1953 i una etapa de la Volta a Catalunya 1957 Collaborà amb el seu pare en la gestió del velòdrom Mostajo al Camp del Guinardó de Barcelona, on s’installà una escola de ciclisme El 1978 es proclamà subcampió del món de veterans

Fou president del Gimnàstic de Tarragona entre el 1966 i el 1974 Durant el seu mandat el Nàstic inaugurà el Nou Estadi el 2 de febrer de 1972 La temporada 1971-72, el Nàstic ascendí a segona divisió Aquest fet coincidí amb la inauguració de les installacions de la Budellera L’equip es mantingué quatre temporades a la divisió d’argent El club augmentà el nombre de socis Dimití el 1974

Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no acabada la…

Ha estat rehabilitat el 1957 amb la denominació de Galiano d’Aymerich El vescomtat de Gagliano , concedit el 1392 a Pere Sanxis Sabata de Calataiud, baró de Pedralba, passà després als Centelles

Advocat, ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923 Adherit a Solidaritat Catalana 1907 i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Les negociacions havien estat decidides a Calataiud, entre Pere III i el legat pontifici cardenal Guillaume de la Jugie els negociadors foren Bernat de Cabrera pel rei de Catalunya-Aragó i Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma pel de Castella Hom acordà la restitució de les places ocupades, l’alliberament dels presoners i la remissió del plet sobre Alacant i Almazán al legat De fet, aquest acord no fou més que una treva pel setembre del 1362 els castellans recomençaren les hostilitats

Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo , que prengué el nom de Luis Santángel els altres, amb el mateix cognom, prengueren el d’Alfonso, Juan, Pero i Martín Luis i Juan, que foren advocats, i en especial misser Luis, que fou salmedina de Saragossa, es distingiren en el servei de la corona Però Luis, arran d’uns avalots a Saragossa, fugí al regne de França, on morí El seu germà Martín Santángel entrà a l’orde dominicà, on arribà a ésser inquisidor general de la corona catalanoaragonesa Quant a Pero Santángel ,…

Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde…