Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Sant Agustí d’Isanta (Lladurs)
Art romànic
Situació El llogaret d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda situada dins el municipi d’Odèn, i també romànica Vista exterior de l’església de Sant Agustí d’Isanta des de llevant A primer terme, diversos murs del castell L Prat Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG774617 Per tal d’anar-hi, cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a l’hostal del cap…
Isanta
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Lladurs (Solsonès), situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l’esquerra de la rasa d’Encies.
Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d’Isanta
Coves dels Moros (Odèn)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les coves J Bolòs Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs Mapa 292M781 Situació 31TCG748648 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys Entre els…
Odèn
L’església parroquial de Santa Cecília sota les restes de l’antic castell d'Odèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca.
Situació i presentació Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana S i W, que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó NW, que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà N, mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra E, Sant Llorenç de Morunys E, Guixers E, Navès E, Lladurs S i Castellar de la Ribera S El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra, continuades vers l’W per la…
prats de Bacies

Prats de Bacies a la Coma i la Pedra (Solsonès)
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termes municipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
Concepció Oliver i Arazona
Música
Soprano.
Inicià els estudis musicals amb el tenor Lluís Canaldà i posteriorment els amplià al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de Camilla Clerici Cantà en diversos teatres i societats filharmòniques catalanes i d’arreu de l’Estat espanyol Entre el 1931 i el 1934 interpretà diversos papers coprimaris al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
ribera Salada
Ribera
Riu dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant meridional de la Tossa de Cambrils a l’extrem occidental de la serra d’Odèn, dins el municipi d’Odèn Solsonès, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte Segueix la direcció N-S fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu collector a Bassella Alt…
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…
Roc Chabàs i Llorens
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’…
Castells del Solsonès anteriors al 1300
Art romànic
Castellar de la Ribera Castell de Clarà Castell de Ceuró Castell de Castellar Castell de Pampe Clariana de Cardener Castell de Clariana La Coma i la Pedra Castell de la Pedra Castell del Pujol del Racó Torre de la Vila Guixers Castell de Sisquer Castell de Castelltort Torre de la Corriu Lladurs Veure l’estudi monogràfic Castell de Lladurs Castell de la Llena Castell de Timoneda Castell de Terrassola Castell d’Isanta Llanera de Solsonès Castell de Llanera Castell de Cellers Castell de Fontanet Castell de Claret Castell de Vallferosa Llobera de Solsonès Castell de Llobera Castell de Peracamps…