Situació
El llogaret d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs. L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda (situada dins el municipi d’Odèn, i també romànica).
Vista exterior de l’església de Sant Agustí d’Isanta des de llevant. A primer terme, diversos murs del castell.
L. Prat
Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental.
L. Prat
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG774617.
Per tal d’anar-hi, cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a l’hostal del cap del Pla (13,200 km). A la vora dreta de l’hostal hi ha un camí que cal seguir, per arribar, després d’haver fet quinze minuts a peu, a Isanta. L’església i l’indret on era l’antic castell d’Isanta, ja s’albiren força avall des del mateix cap del Pla. Les claus de l’edifici són guardades pel propietari d’Isanta, resident a Solsona.
Història
Ja al principi del segle XII, pel cap baix, el titular d’aquesta església era sant Agustí. Això és conegut a través del testament de Guadall Eimeric, de l’any 1117, pel qual li fou donada (“ad Sancti Agustini de Isanta”) una peça de terra.
Per la consueta parroquial de Canalda de l’any 1773, sabem que Sant Agustí d’Isanta era una de les seves esglésies sufragànies. Costa i Bafarull també recull aquesta situació a les acaballes d’aquella mateixa centúria, i assenyala que al seu terme hi havia cinc cases.
L’any 1855, el rector de Canalda notificava als seus superiors que l’església tenia la categoria d’annexa, que li calia fer una hora i mitja de camí per arribar-hi i que al seu terme habitaven dotze famílies. El mateix rector proposava crear una nova parròquia ajuntant Sant Agustí d’Isanta i Sant Miquel de Vilanova d’Isanta, també annexa de la parroquial de Canalda; aquesta creació, però, no s’arribà a portar a terme.
Tot indica que el llogaret d’Isanta s’anà despoblant a partir d’aleshores, seguint l’evolució demogràfica negativa experimentada pel Solsonès, la qual cosa devia determinar que l’any 1897, amb l’entrada en vigor de la nova ordenació parroquial del bisbat de Solsona, perdés la seva categoria. Com totes les esglésies annexes del bisbat que perderen aquest rang, segons les normes episcopals, havia de continuar sota la cura del rector corresponent; en aquest cas, el de Canalda.
Església
Es tracta d’un edifici d’una nau de planta rectangular, capçat a llevant per un absis semicircular de la mateixa amplada que la nau; els murs laterals es perllonguen d’una manera contínua des del diàmetre de l’absis, tant a l’interior com a l’exterior.
Al mur de ponent s’enlaira un campanar d’espadanya de dues obertures adovellades i de mig punt.
La porta, amb un arc adovellat i de mig punt, és oberta al mur de migjorn.
Hi ha també dues finestres, ambdues d’una sola esqueixada: l’una centrada al frontis i l’altra al mur meridional, vora la confluència de l’absis i el mateix mur. La coberta, refeta, és de dos vessants, i amb lloses a la part corresponent a l’absis.
Al mur de tramuntana hi ha dos contraforts, i un tercer és situat al mur de migjorn, entre la porta i l’extrem de l’absis.
El parament és de carreus menuts desbastats i posats en filada, i segons les formes característiques del segle XI i principi del XII en esglésies rurals. Al frontis i a l’espadanya, emperò, són més grossos i ben tallats i picats.
Els murs de la construcció original foren alçats posteriorment, però no la coberta cònica de l’absis.
L’interior de l’edifici és de volta de canó i enguixat.