Resultats de la cerca

Lateral dret que jugà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Durant dues temporades 1957-59 actuà amb el Club Deportiu Comtal, filial barcelonista, i disputà un partit amb el primer equip blaugrana Posteriorment, milità cinc temporades amb el Racing de Santander 1959-64

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons I d'Astúries

Filla d’ Emilio Botín , es formà al Bryn Mawr College i a la Universitat de Harvard EUA Del 1980 al 1988 treballà a l’entitat nord-americana JP Morgan Aquest any tornà a l’Estat espanyol i ocupà diversos càrrecs al Banco Santander , del qual fou vicepresidenta 1994-99 Presidenta de Banesto 2002-10, del 2010 al 2014 dirigí la filial del Grupo Santander a la Gran Bretanya El 2013 s’incorporà al consell d’administració de The Coca-Cola Company A la mort del seu pare accedí a la presidència del Grupo Santander 10 de setembre de 2014

El 1998 s’incorporà al ciclisme professional Campió del món de fons en carretera el 1999, el 2001 i el 2004, aquest últim any també aconseguí la Milà-San Remo El 2000 guanyà dues etapes de la Volta a Espanya i el 2002, una etapa del Tour

Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid Es donà a conèixer amb La media distancia 1984, llibre al qual seguiren El final del cielo 1990, Falso movimiento 1992, Punto de fuga 1992, Ciegas esperanzas 2000, premio Nadal Nunca seré como te quiero 1995, Cristales 2002 i Un amor pequeño 2004, entre d’altres Pel conjunt de la seva novellística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades

De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…

Del 1973 al 1977 estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València La seva obra, dotada d’un to romàntic i líric, recrea, en un llenguatge abstracte d’opacitats i transparències, les atmosferes i l’espai de paisatges interiors Ultra nombroses exposicions individuals tant a Espanya com a l’estranger Nova York, Amsterdam, París, ha figurat en gairebé totes les mostres collectives de l’última dècada de l’art espanyol El 1996 presentà una exposició retrospectiva a l’IVAM de València Viu i treballa a Nova York, amb la seva dona, la pintora Victòria Civera

Fill i net de banquers, estudià dret a la Universitat de Valladolid i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto Posteriorment s’incorporà al Banco de Santander , propietat del seu pare, Emilio Botín Sanz de Sautuola, que n’era el director El 1964 fou nomenat director general, càrrec que exercí com a subordinat de la presidència ocupada pel seu pare, al qual succeí el 1986 El 1989 llançà els anomenats “supercomptes”, que permeteren al banc obtenir grans beneficis i assolir els primers llocs de la banca espanyola El 1993 protagonitzà noves iniciatives d’ampliació amb l’absorció de Banesto…

Originari d’una família d’ hidalgos agricultors de Ruiloba, extremament pobra El seu pare, Santiago López i Ruiz de Piélago, morí a Cadis, on havia anat a treballar, quan Antoni tenia dos anys El 1831 passà a Cuba, on amassà una gran fortuna, gràcies sobretot al tràfic d'esclaus Es dedicà al transport marítim El 1852 constituí, a Santiago de Cuba, A López i Cía, societat que féu bastir el primer vaixell espanyol d’hèlix, primera nau de la Compañía Transatlántica Española  1881 Passà a residir a Barcelona el 1856, a la casa dels banquers indianos Vidal i Quadras, establí la línia Alacant-…

Es formà a les categories infantils i juvenils del Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual debutà la temporada 1995-96, a l’edat de dinou anys, i esdevingué titular a partir de la segona meitat de la següent 1996-97, en la qual l’equip guanyà la Supercopa d’Espanya, la Copa del Rei i la Recopa d’Europa La temporada 1997-98, l’equip obtingué la Lliga espanyola, la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa La temporada 1998-99 passà al Lazio de Roma, on estigué molt perjudicat per les lesions i guanyà una Supercopa d’Itàlia En 1999-2000 jugà amb el Marsella, i en 2000-01, de nou amb el…