Resultats de la cerca

Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig correspon a…

Fou la primera entitat coral catalana i serví de model a moltes societats corals fundades arreu del país durant la segona meitat del segle XIX Des del 1853 oferí actuacions amb caràcter regular en diferents recintes de lleure del passeig de Gràcia, com els jardins de la Nimfa, els Camps Elisis, els Jardins d’Euterpe o els Jardins del Tívoli El 1857 prengué el nom de Societat Coral Euterpe i a partir del 1859 publicà el butlletí "Eco de Euterpe", que aparegué ininterrompudament fins el 1911 amb el mateix format Clavé en fou el primer director, i arran de la seva mort la direcció de l’Euterpe…

Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana  El Be Negre  1967,  Cu-Cut  1967,  En Patufet  1968,  Papitu  1968,  L’Esquella de la Torratxa  1970,  Xut  1971,  Un segle d’humor català  1973,  El Be Negre i els seus homes  1977,  L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català  1978, En Patufet antologia  2003,  La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005  2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…

Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris  Más triste es robar  1997,  Todos tenemos la razón  2003 i  Polipoesía urbana de pueblo  1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en solitari i ha…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…

Defensa els interessos professionals i vetlla per les condicions en què els professionals de la informació desenvolupen la seva activitat Fou creat el 1985 per Llei del Parlament de Catalunya a partir de l'estructura de les associacions de la premsa existents a Catalunya, amb més de 75 anys d'història S'organitza en comissions de treball i territorialment en cinc demarcacions Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, cadascuna amb seu i junta pròpies, que s'integren en una única junta de govern collegial La biblioteca de l'antiga Associació de la Premsa Diària de Barcelona,…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions esportives…

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap…