Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
escot | escota
Etnologia
Individu d’un poble procedent del NW d’Irlanda.
Els escots saquejaren Britània al s III A l’alta edat mitjana colonitzaren la part occidental d’Escòcia i s’establiren a Argyll, on formaren el regne de Dalriada Llur cristianització fou consolidada per Columbà, i reberen la influència de la cultura celta idioma gaèlic i organització civil en tribus i religiosa en abadies S'enfrontaren sovint als pictes, fins que Kenneth Mac Alpin fusionà els dos pobles 844 i inaugurà a Escòcia una dinastia que durà fins el 1286
Santa Coloma de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides per habitants…
assimilació
Fonètica i fonologia
Procés degut a l’economia evolutiva de cada llengua en virtut del qual un fonema exerceix la seva influència articulatòria i acústica sobre un altre, contigu o no, envaint-lo parcialment o totalment.
Alguns autors, com és ara Maurice Grammont, ha convertit la recerca i la tipificació d’aquests fenòmens en la tasca primordial de la investigació foneticofonològica, per la força aclaridora que mostren a determinar la dinàmica particular de cada llengua Entre totes les menes possibles d’assimilació que han estat classificades cal esmentar les següents progressiva, quan el fonema assimilador precedeix a l’assimilat rotunda > rodona regressiva, quan l’assimilador segueix l’assimilat bursa > bossa recíproca, quan és mútua entre dos fonemes factu > fait > feit > fet i, en un…
Ness
© Vicenç Barbero
Llac
Llac del nord d’Escòcia, a la regió dels Highlands.
D’origen glacial, té 32 km de llargada, que contrasten amb l’estretor de la seva amplària una mitjana de 2 km Assoleix una profunditat màxima de 238 m i desguassa, per mitjà d’un riu emissari, a l’Inverness Firth Entorn d’aquest llac hom ha especulat sobre l’existència d’un o de diversos animals monstruosos d’època prehistòrica La llegenda és antiga i sembla que sant Columbà hi veié ja un monstre l’any 585 A partir del 1950 hom ha estudiat la qüestió científicament sense que els resultats avalin la llegenda en cap sentit Prop a la localitat de Drumnadrochit hi ha les restes del…
monestir de Bobbio
Laura (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir situat a la vall de Trebbia, als Apenins, a l’Emília-Romanya, Itàlia, que donà nom a la ciutat formada al seu entorn, a 46 km de Piacenza.
Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja La ciutat passà després als Visconti de Milà segle XIV, i…
Unió Sacerdotal
Associació de preveres barcelonins fundada l’any 1947.
Hi destacaren el primer president Manuel Bonet i Muixí —aglutinant i orientador— i Pere Tarrés i Claret Tenia com a objectiu d’animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats Recollí l’herència d’aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic Columba Marmion i el monestir de Montserrat i el sentit d’església local, propi de corrents europeus cardenal DMercier, YMCongar, De Lubac Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d’ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa comportà…
Els ocells fòssils
Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…
Santa Coloma de Gorgonçana (Esparreguera)
Art romànic
El 964 Sança donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Santa Coloma del terme del castell d’Esparreguera, a més d’un alou i un molí que hi tenia El lloc “ ubi dicunt Gorgoncana ” és documentat el 1067, quan l’ardiaca Umbert i el seu germà Gerbert donaren uns béns que tenien a Santa Maria de Montserrat El 1076 és esmentada l’església de Santa Coloma de la Gorgonçana quan Guerau Alamany i sa muller Ermeniarda donaren a Santa Maria de Montserrat l’alou de Gorgoncana ad Sancta Columba El 1101 hi havia, a més, un mas El 1205 Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’…
Santa Coloma de Matella (Serra de Daró)
Art romànic
L’església de Santa Coloma ja existia l’any 1123, puix que consta com a límit del terme de la parròquia de Sant Iscle d’Empordà “ sanctae Columbae de Matella” En un document de l’any 1163 un personatge anomenat Gerallo féu una donació a l’abat del monestir de Sant Miquel de Fluvià, amb motiu d’haver construït l’església de “ sancta Columba qui dicitur Matella” Es deu tractar d’una reforma 0 o una reedificació, ja que l’església ja existia anteriorment Un any més tard, el 1164, Guerau de Pals féu donació a l’abat de Sant Miquel de Fluvià de l’honor que tenia en aquesta parròquia, la qual en…