Resultats de la cerca

Deixeble de K Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen

Fill de Niels HD Bohr , estudià i es doctorà a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou després professor a partir del 1956 En morir el seu pare el 1962, passà a ésser director de l’Institut Niels Bohr, on continuà fins el 1970 Del 1975 al 1981 dirigí l’Institut Nordita El 1950 començà a investigar el model de capes del nucli atòmic i amb B Mottelson elaborà la teoria del model unificat, actualment acceptada Amb B Mottelson i J Rainwater rebé el premi Nobel de física en 1975 per llur estudi de l’estructura del nucli atòmic

Membre d’una família de músics, es formà a redós de les bandes militars daneses El 1839 pogué escoltar per primera vegada obres de J Lanner i J Strauss, i el repertori l’impressionà tant que l’any següent començà a oferir concerts de música ballable seguint els patrons de les obres de Strauss En una època en què aquest tipus de música experimentava una gran difusió per tot el continent, obtingué molta anomenada com a compositor i director Des del 1843 dirigí els concerts dels jardins del Tivoli de Copenhaguen i amb l’orquestra dels concerts feu diverses gires pel país i a l’…

Estudià a la Universitat d’Århus, on es doctorà el 1938 amb una tesi sobre les negacions en francès Fou professor de llengües i literatures romàniques a la Universitat de Copenhaguen des del 1943 i hi féu alguns cursos de català Autor de diversos estudis sobre problemes verbals en les llengües romàniques, com Le temps du verbe fini en français moderne 1952 i L’infinitivo impessoal e l’infinitivo pessoal en portugais 1952-53, alguna vegada ha fixat l’atenció sobre problemes de gramàtica catalana, principalment sobre els temps composts, com en la seva contribució a la Miscellània…

Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el…

Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa…

Estudià literatura a les universitats de Copenhaguen i de Princeton Estats Units Autor molt prolífic en tots els gèneres, la seva obra reflecteix amb realisme la problemàtica de l’individu en la societat moderna tot destacant-ne els condicionaments socials El 1958 la seva primera novella,  Den kroniske uskyld 'La innocència crònica', en féu un dels autors més destacats de la seva generació De la seva obra cal esmentar també els reculls de poemes Konfrontation 1960, Amagerdigte ‘Poemes d’Amager’, 1965 i Stranden ‘La platja’, 1976 les novelles  Operaelskeren ‘L’amant de l’òpera’,…

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau…

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions,…

Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos