Resultats de la cerca

Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1 052 m alt és…

Als Països Catalans, aquest tipus d’habitatge ha estat tradicional en algunes poques poblacions del Principat Abella de la Conca i de les Balears habitatges temporers de la platja de son Bou, a Menorca i d’algunes zones del País Valencià, com a la vora occidental de l’Horta Benimàmet, Paterna, on les coves arribaren a formar barriades senceres tenien un corral descobert a la part posterior i fumerals troncocònics, tot pintat de blanc Les més antigues daten del s XVIII A Cullera, la major part de les coves eren construïdes al vessant de la muntanya i tenien una part anterior edificada en forma…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, en l’àmbit literari ha conreat la narrativa curta i la novella El 1991 aparegueren les novelles breus L’estel capgirat premi Vila de Crevillent 1990 i La dona menuda premi L’Encobert de Xàtiva 1991 Posteriorment, publicà L’espill de Tamanrasset 1993, premi 25 d’Abril de Benissa 1992, la novella històrica L’últim muetzí 1994, premi Andròmina 1993, un gran fris històric que acaba amb l’expulsió dels moriscos, Perversa oronella tardana 1994, Vent de bruixes 1994, La presó circular 1997, premi de literatura breu de Mislata 1996, Les…

El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i…

L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…

Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats…

De dimensions grosses o mitjanes 2-3 m de llargària, de coll llarg o molt llarg 1-2 m, amb una alçada a la creu 1,50-3,70 m superior a la del llom, amb dos dits a les potes i amb el cap proveït de banyes, petites i recobertes per la pell, en un nombre variable Inclou la girafa i l'ocapi La longitud del coll ha estat una resposta adaptativa a les condicions especials de la sabana africana per contra, la major part de les formes fòssils tenien una longitud de coll normal Durant el Miocè inferior i mitjà d’Àfrica, els giràfids experimentaren una forta diversificació, similar a la dels…

Cinquè fill del rei Ferran I, pel testament del qual fou senyor de Terrassa, Vilagrassa, Tàrrega, Elx i Crevillent Alfons IV li donà Sabadell 1418 i Cervera 1427 Assistí a les noces de Joan II de Castella 1418 i a les del seu germà Joan amb Blanca I de Navarra 1420 Participà en la primera campanya d’Alfons a Nàpols 1422, on fou lloctinent general i perdé Gaeta 1424 Fou un dels enviats a Port Pisà per a tractar la pau entre el duc de Milà i el rei Alfons 1426 Havent tornat a Castella, intervingué en les lluites nobiliàries al costat dels seus germans Joan i Enric contra Àlvaro de…

L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com Tragoportax ,…