Resultats de la cerca

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà inèdita Historia…

Traslladat des de petit a Barcelona, ingressà a l’orde dels escolapis Després d’uns quants anys a Cuba, on tingué oportunitat de conèixer l’esport del bàsquet i fins i tot el seu creador, retornà a Catalunya i introduí el bàsquet entre els alumnes de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona 1922, com a mitjà pedagògic de formació dels joves alumnes i antics alumnes, i amb ells formà el primer club de bàsquet, el Laietà Bàsquet Club Organitzà partits amistosos amb altres entitats i també el primer Campionat de Catalunya, disputat el 1923 Fou, igualment, un dels precursors de la primera…

Vida Iniciat pel seu pare, estudià a Barcelona amb JT Vilar, JM Arteaga, C Vidiella i D Sánchez i, a més, tingué G Balart com a mestre de composició A quinze anys entrà a formar part de l’Orquestra del Teatre Principal de Barcelona com a violinista, i poc després ingressà a l’Orquestra de la Societat de Concerts, on ocupà la plaça de primer violí A vint-i-dos anys inicià la seva carrera de director a Barbastre Osca, on estrenà la seva Missa en sol major , opus 29, una Mazurka de concierto per a piano i altres obres El 1886 retornà a Barcelona contractat com a segon director d’una companyia d’…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la CNT…

Aquesta església, situada sobre l’antic port d’Empúries, és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona del segle XIV com a “ capella sancti Eusebii, in parrochia de Inpuriis” , la qual tenia, almenys, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans L’any 1601 encara existia i tenia dos beneficiats Avui no queda cap rastre de la capella de Sant Eusebi, però el seu emplaçament és conegut gràcies a una monografia publicada l’any 1803 per Josep de Maranges, de l’Escala, el qual explica que “ a mano derecha de la entrada de dicho Puerto se ve otra fuente de…

Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran divulgador de l’…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans, Adalbert Vidal i…

Enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona 1971, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB 1973  i féu un màster de gestió ambiental a la Universitat d’Indiana EUA 1979 Diplomat en museologia 1982, fou promotor del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya , del qual fou director des de la creació 1984 fins al 2013, i que estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya Fou també president de l'Associació Espanyola del Patrimoni Industrial i de l'Obra Pública 1988-1991 i…

Estudià a París les tècniques litogràfiques amb Lassalle i féu per a l’editor Goupil un retrat d’Eugenia de Montijo a cavall i vestida a l’andalusa que fou molt comentat Havent tornat a Barcelona el 1854, fugint del còlera, illuminà fotografies i començà la illustració de novelles de fulletó La seva popularitat cresqué ràpidament en crear uns tipus agradables i romàntics que feien somiar els lectors Les obres més llegides, com Los tres mosqueteros, Los Miserables i Barcelona y sus misterios obtingueren més èxit amb les seves illustracions També féu edicions de luxe, amb làmines, titulades…