Resultats de la cerca

Industrial Fou el dirigent del partit liberal al Principat, d’acord amb el grup financer d’Evarist Arnús Dins el caciquisme, representà els interessos liberals davant el grup conservador de Josep Maria Planas i Casals, abans que el catalanisme polític posés terme al torn de partits, a partir del 1901 Fou regidor per Barcelona, president de la diputació, diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat i Barcelona entre el 1891 i el 1898, senador per Barcelona 1899 i 1902 i senador vitalici des del 1905

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona

Fou apoderat d’Evarist Arnús i de Ferrer En morir aquest, n'heretà els cabals, juntament amb Manuel Arnús i Fortuny, amb el qual formà la banca Arnús-Garí, esdevinguda societat anònima el 1910 Fou un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, i era un dels tres directius del Banc de Barcelona quan féu fallida 1920 El seu nebot, Josep Garí i Gimeno Barcelona 1886 — 1965 continuà la banca Arnús-Garí, que fou absorbida el 1942 pel Banco Español de Crédito fou autor d’un Estudio sobre los Ferrocarriles 1918

Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts…

L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús…

Formada per cinc masies, actualment arruïnades, és esmentada ja el 1728 El mas més important dels que resten és el Mas dels Frares, una pedra del qual porta la data de 1762, encara que ja és esmentat el 1641 Es tracta d’una antiga granja d’Escaladei restaurada per Evarist Fàbregas, que fou integrada al campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950 i tancat el 2001, en terres d’Arbolí, la Mussara municipi de Vilaplana i la Febró També se’ls coneix com  Masos del Po Prop del lloc, es descobrí un jaciment del Neolític on es trobaren tres destrals de basalt pràcticament…

En deu anys esdevingué el primer banc català comercial i industrial gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens Arribà a tenir 64 oficines obertes Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa L’activitat industrial del banc fou molt important Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local, de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’Alena El 7 de juliol de 1931 presentà la suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada Les…

Fou amic de Marià Fortuny Anà a trenta-sis anys a Madrid, on esdevingué pintor d’Isabel II El 1869 anà a Pau Gascunya requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, del qual fou pintor de cambra i conseller Residí a Itàlia, on retratà Lleó XIII i collaborà a Spiritu folletto de Milà Tornà a Barcelona el 1882, on exposà Afeccionat a l’òpera interpretà papers còmics d’ Il Barbiere di Siviglia i de Don Pasquale als teatres lírics barcelonins Es dedicà sobretot al retrat a l’oli i al pastel És autor del Ramon Muntaner de la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona Les seves obres…

Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre Bonaterra Una…