Resultats de la cerca

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra Felip II i…

Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 i hi ensenyà humanitats i filosofia, a Barcelona Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova, on publicà 1778-81 els seus sis volums del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola amb traducció castellana a Saragossa en 1782-84, seguits d’un volum setè amb les seves polèmiques amb G&Tiraboschi i S&Bettinelli Roma, 1781 Saragossa, 1786 Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica una defensa dels escriptors hispanoromans i…

Signa les seves obres amb el nom Francesc Pereira El 1993 obtingué el premi Ignasi Iglésias pel monòleg Biografia 1994 Ha publicat diverses peces que giren entorn de la incomunicació, les relacions de parella i el sexe Ficus 1990, premi Adrià Gual 1989, “ Silencis ” dins Monòlegs a tres bandes , 1993, Patates 1994 i “ Primavera ” dins Homes , 1997 Entre els seus textos inèdits, es coneixen Infimitats estr 1991, 21 històries d’amor estr 1995, i Trinitat 1998 Ha escrit també novella, poesia i guions radiofònics

Baró de Castellar El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641 aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…

Sorgí al voltant de l’església fortalesa de Sant Francesc, construïda el 1726, a l’indret d’una antiga capella, que esdevingué una de les tres parròquies 1 850 h 1970 en què fou dividida l’illa el 1786

Després d’alguns curtmetratges i documentals Canet Rock , 1975, La nova cançó , 1976, etc passà a dirigir films basats en la comèdia popular L’orgia 1978, La quinta del porro 1980, Pa d’àngel 1984, Un parell d’ous 1985, Rateta, Rateta 1991, etc També ha dirigit Monturiol, el senyor del mar 1993, Escenes d’una orgia a Formentera 1996 i Gràcies per la propina 1997

Fill d’una família addicta als reis de Navarra —el seu pare fou president del consell reial—, afirmà que la seva llengua era la “bizcaína” A París, on estudià 1523-37, conegué Ignasi de Loiola , i fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ordenat de sacerdot a Venècia 1537, anà a Roma 1539-40 Legat pontifici a les Índies orientals portugueses, arribà a Goa el 1542 Predicà l’evangeli i batejà força milers de persones a l’Índia, a les illes Moluques i a les de Halmahera, Morotai i Rau, anomenades llavors “as ilhas do Mouro” Organitzada la província jesuítica de l’Índia, anà a predicar al…

Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una…

Començà com a tècnic a l’Escola Anna Mogas de Granollers 1988 i al Club Casino La Garriga 1989 Cursà el títol d’àrbitre nacional i d’entrenador a la Gran Bretanya Fou responsable de formació i cap dels jutges de línia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Prosseguí la formació com a entrenador a l’escola de la Federació Europea de Bàdminton 1994 També fou entrenador de l’Escola de Bàdminton de la UAB 1990-95, del Club de Bàdminton Bellaterra 1993-95, del Centre de Tecnificació de Bàdminton de la federació catalana 1996-2003, del Club Bàdminton Granollers 1996-2003 i responsable de l’Escola…