Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Espadella
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la confluència del riu de Vilamalefa o d’Argeleta amb el Millars.
El terme és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà penya de Saganta, 727 m alt La major part del territori, muntanyós, és improductiva L’agricultura es limita a 205 ha de secà garrofer, ja mig abandonat, vinya i olivera i a unes parcelles de regadiu 8 ha vora el riu La terra és treballada en règim de conreu directe Té una petita central hidroelèctrica Hi ha un fort corrent emigratori vers la Plana El poble 71 h 2006 294 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars L’església és dedicada a la Circumcisió Fou lloc…
Vallat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès a la vall mitjana del Millars, a banda i banda del riu, a la confluència d’aquest amb el riu de Vilamalefa o d’Argeleta.
Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la…
anacardiàcies
CC Joanbanjo
Botànica
Família de terebintals integrada per uns 77 gèneres que comprenen unes 600 espècies d’arbres i arbusts de distribució tropical i subtropical, amb uns quants gèneres propis d’Euràsia.
La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corolla pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular El fruit és drupaci la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites mango i nous anacard, festuc, etc Algunes espècies…
algarrobilla
Tecnologia
Fruit de la Caesalpinia brevifolia
, arbret semblant al garrofer que es fa espontàniament a Xile.
Forma petites travelles que, un cop eliminada la grana i reduïdes a pols, constitueixen una matèria tànnica molt rica per a l’adob de pells 40 a 70% de tanins solubles, del grup dels hidrolitzables/> L’algarrobilla s’utilitza sobretot en mescla amb altres tanins tota sola dóna cuirs molt clars i flexibles
anagirina
Bioquímica
Alcaloide present a les llavors del garrofer del diable i de la gatosa, de fórmula:
Forma una massa vítrica groguenca, soluble en aigua, i dóna un clorhidrat que es fon, anhidre, a 296°C
Dídac Masana i Majó
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’…
Eslida
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà, al sector mitjà de la vall d’Artana, drenada per la rambla d’Artana o riu d’Eslida
; el coll d’Eslida
(688 m alt.), al sud, comunica la vall amb la conca del Palància.
El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’…
Cirat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
La zona forestal, en part comunal pins, carrasques, ocupa 600 ha els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana L’agricultura de secà 930 ha és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya El regadiu 90 ha es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals la Carrasca La població ha experimentat un ràpid descens l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona La vila 184 h agl 2006 399 m alt és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic…
Guadalest el Purot [Guadalest]
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest.
El terme és accidentat al NE per la serra de la Xortà Prop de la vila ha estat construït el pantà de Guadalest L’agricultura ocupa el 40% del territori el regadiu 82 ha és destinat a hortalisses, cereals i arbres fruiters el secà 67 ha és destinat a cereals, olivera, ametller i garrofer Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme, gràcies a la proximitat de Benidorm i d’Altea La vila 129 h 2006 586 m alt és a la dreta del Guadalest, a recer d’un important castell que dominava la vall el nucli antic és dins el seu recinte, format per una gran roca sobre la qual foren bastides les…
vall de Montesa
Vall
Subcomarca de la Costera, formada per la vall alta i mitjana del riu Cànyoles (dit també riu de Montesa), afluent del riu d’Albaida.
La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la…