Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
el Rialb
Riu
Afluent, per la dreta, del Segre, que neix a la serra del Boumort, entre l’altiplà de pla de Llet i la roca de Senyús, dins el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’Alt Urgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb, que hom començà d’embassar…
Coll de Nargó
Església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…
Santa Maria d’Anya (Artesa de Segre)
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble d’Anya, a la riba dreta del Segre Ara és dedicada concretament a la Mare de Déu de l’Assumpció Fou una parròquia dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Montmagastre L’església d’Anya s’esmenta per primera vegada en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, on figura la donació de la tercera part de la parròquia d’Anya El 1095 els vescomtes Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania infeudaren els castells de Gavarra i Montmagastre, amb llurs castlanies, a Gombau Bertran i li atorgaren…
Sant Pere de Carreu (Abella de la Conca)
Art romànic
La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 1050, en què el comte Bernat i la comtessa Estefania venen a l’abat del monestir de Gerri el castell de Sant Romà i la vila de Cherach per la quantitat de 1 000 sous A l’hora de tractar el lloc de Carreu s’ha de tenir en compte l’existència de dos llocs propers amb la mateixa denominació, el present Carreu o les Cases de Carreu del municipi d’Abella de la Conca, i Carreu de Gavarra, situat dins la comarca de l’Alt Urgell, que fan difícil d’escatir la seva correspondència amb la informació que ens ha pervingut Carreu formà part…
Sant Salvador d’Isot (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Casa comanda de l’orde de l’Hospital o de Sant Joan de Jerusalem, situada prop de Bellfort, ara totalment desapareguda Existia l’any 1190, quan va rebre de Sança de Rubió el delme de les propietats que aquesta tenia a Collfred i a Vilves El 1221 Elisenda de Sallent donà a la casa d’Isot el castell de Carreu Coll de Nargó, Alt Urgell Entre el 1202 i el 1213 consta que al costat del preceptor o comanador i els clergues que en tenien cura hi havia una comunitat femenina de vídues o donades, que va acabar estructurada com a comunitat d’hospitaleres, dirigida per una comanadora, que entre el 1261…
Castell de Collfred (Artesa de Segre)
Art romànic
L’esment més antic d’aquest castell, avui desaparegut, és de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el llegà en testament al seu fill Ponç Guerau II, juntament amb els castells de Comiols, Vilves, Anya, Montmagastre, Gavarra i molts d’altres D’altra banda, el lloc apareix esmentat l’any 1169 en el testament d’Arnau d’Artesa, segons el qual aquest llegava la meitat de Collfred al seu germà Berenguer, i l’altra meitat al seu fill, Berenguer d’Albesa La fortalesa es torna a esmentar l’any 1190, en la donació que Sança de Rubió féu als hospitalers de Sant Salvador d…
Santa Maria de Ramoneda (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-oest ECSA - JA Adell Aquesta església és al costat del mas, abandonat, de Ramoneda, que es troba a 7, 5 km de la parròquia de Sant Andreu del Puig Mapa 34-12291 Situació 31TCG511600 S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que comença a Sant Andreu del Puig i passa per les cases de Larà i el mas Ramoneda Seguint amunt aquesta pista s’arriba al mas de Vilarubla, on enllaça amb una altra pista que porta fins a Cortiuda, al terme de Peramola JAA Història Hom té notícia escrita del lloc de Ramoneda des de l’any 1092, quan és…
Castell de Peramola
Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en el testament…
Montanissell
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat dalt d’un turó, a 1 134 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Joan, que es dreça rere el poble com una muralla calcària.
Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó altres camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent L’església parroquial de Sant Joan és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent Voltada del cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per dos arcs torals l’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes La festa major s’escau el segon diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec El lloc de Montanissell vila de Montangocello és esmentat el 988, any en què pervingué al bisbe i la…
Sant Salvador del mas Barrat (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església amb l’absis recobert d’arrebossat que amaga el parament original ECSA - JA Adell L’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG481599 Per a anar-hi, cal seguir el mateix camí que porta a Sant Martí de Terrassola o del Puig Un cop allà, cal fer per la mateixa pista 1, 8 km més de recorregut, en mal estat, i s’arriba fins al peu del penyal on s’alça el mas, al costat del qual…