Situació
Vista de l’església des del sector sud-oest.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església és al costat del mas, abandonat, de Ramoneda, que es troba a 7, 5 km de la parròquia de Sant Andreu del Puig.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG511600.
S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que comença a Sant Andreu del Puig i passa per les cases de Larà i el mas Ramoneda. Seguint amunt aquesta pista s’arriba al mas de Vilarubla, on enllaça amb una altra pista que porta fins a Cortiuda, al terme de Peramola. (JAA)
Història
Hom té notícia escrita del lloc de Ramoneda des de l’any 1092, quan és citat com a afrontació oriental d’un mas que fou donat a l’església del Sant Sepulcre de la Seu d’Urgell. També s’esmenta Ramoneda, com a afrontació occidental del terme de Gavarra, en un altre document de l’any 1095, pel qual el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania donen a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Gavarra, amb tots els seus termes i pertinences.
L’existència d’aquesta capella abans del 1300 es manifesta en les característiques de la mateixa construcció. Cal esperar el 1335 per a tenir la primera referència directa de l’església. Segons un document recopilat per Jaume Pasqual, en aquesta data es tenen notícies d’un rector de Ramoneda, Bernat de Turbiàs. (ABR)
Església
Planta de l’edifici, que té obert al mur nord un petit absis semicircular.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per un arc toral, que arrenca de pilastres rectangulars, amb impostes bisellades. La nau té a llevant un absis semicircular, precedit d’un curt arc presbiteral, actualment paredat per un envà que converteix l’absis en sagristia. Al mur nord, al costat de l’arc presbiteral, s’obre, directament en el gruix del mur, un petit absis semicircular que es manifesta exteriorment com una protuberància a la façana nord de l’església.
La presència d’aquest absis lateral, que conforma una capçalera asimètrica, fa que hom pugui relacionar l’església de Ramoneda amb altres edificis dels contraforts de la serra de Comiols i de la mateixa Baronia de Rialb, com Santa Maria de Lavansa, Santa Anna de Montado o Sant Salvador del mas Barrat. Tots ells constitueixen exemples d’un tipus curiós d’església que es troba molt sovint en aquesta regió, mentre que és pràcticament inexistent en altres indrets de la Catalunya alt-medieval, llevat d’exemples excepcionals i isolats, com l’església de Sant Pere de Savassona, a Osona, que en cap cas no arriben a formar un grup geogràficament tan compacte com aquestes esglésies del vessant sud de la serra de Comiols i de la Baronia de Rialb.
L’absidiola nord no té cap obertura i a l’absis principal s’obre una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que la que hi ha a la meitat de llevant del mur sud, on també es troba la porta, resolta amb arc de mig punt.
Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya, d’un sol ull, que és l’únic element que trenca la nuesa de les façanes de la nau, totalment mancades d’ornamentació i coronades per un ràfec bisellat. En canvi, la façana absidal té una decoració formada pels clàssics motius llombards, d’arcuacions sota el ràfec, també bisellat, distribuïdes en sèries de tres arcuacions entre lesenes.
A l’interior, l’església és arrebossada i l’aparell dels paraments només és visible a l’exterior, on, sota un emblanquinat de calç, s’observa un aparell de carreuons ben escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes, en les quals s’interposen grans carreus, sense polir, especialment al sector de ponent de les façanes de la nau.
Tot i la seva singularitat, l’església de Santa Maria de Ramoneda és un edifici que correspon perfectament a les solucions espacials, constructives i ornamentals de l’arquitectura de la plenitud del segle XI català, integrada dins les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- BC, Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, ms. 729, vol. III, foli 284
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 457
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 095, pàg. 215; 1986-87, vol. VIII, doc. 1 134, pàgs. 58-59