Casa comanda de l’orde de l’Hospital o de Sant Joan de Jerusalem, situada prop de Bellfort, ara totalment desapareguda. Existia l’any 1190, quan va rebre de Sança de Rubió el delme de les propietats que aquesta tenia a Collfred i a Vilves. El 1221 Elisenda de Sallent donà a la casa d’Isot el castell de Carreu (Coll de Nargó, Alt Urgell). Entre el 1202 i el 1213 consta que al costat del preceptor o comanador i els clergues que en tenien cura hi havia una comunitat femenina de vídues o donades, que va acabar estructurada com a comunitat d’hospitaleres, dirigida per una comanadora, que entre el 1261 i el 1263 era Gueraua de Peracolls. Fou, per tant, un petit monestir doble, però de molt poca durada i vitalitat, ja que a mitjan segle XIII ja estava unit sota el mateix comandament que Costoja (Alt Urgell) i després de formar unió amb la casa hospitalera de Berga, va acabar sotmès a la comanda de Susterris (Pallars Jussà). Els béns o dotació d’aquesta petita casa s’estenien pel Mig Segre, especialment a Vilves, Bellfort, Grialó, Montargull, Fonollet i Carreu de Gavarra.