Resultats de la cerca

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…

Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids  i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i editor de la…

Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de Santiago de Compostella 1849-68 i a Barcelona 1868-88 on exercí també interinament de rector 1880 Deixeble de Joan Francesc de Bahí, és autor de l' Ensayo de una flora fanerogámica gallega 1852, que fou el primer catàleg florístic de Galícia El seu herbari es conserva a la facultat de Biologia de Barcelona

Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte municipal de…

Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la Marina , a l’…

Establert a Barcelona, el 1831 fou un dels accionistes de la fàbrica de filats i teixits Bonaplata, empresa que ell continuà, després de la destrucció de la fàbrica el 1835, en establir-hi una foneria seva el 1839 President de la Comissió de Fàbriques 1838-40, figurà 1840 als comitès paritaris per a conciliar obrers i patrons, on adoptà una posició avançada Es destacà com a proteccionista Un dels promotors de l’Institut Industrial de Catalunya, fou president de la secció de foneria i maquinària Conseller municipal, concebé el projecte de la plaça de Medinaceli, amb la columna Marquet, i…

Estudià la carrera de nàutica a Barcelona i Cartagena, on es graduà de pilot de derrota 1868 Viatjà per Europa i Amèrica El 1872 fundà a Barcelona un observatori astronòmic i el 1877 el Refugi Naval de Barcelona Fou professor i més tard catedràtic de l’Escola de Nàutica de Barcelona, que dirigí entre el 1900 i el 1918 Fundà la Revista de la Marina 1877 i El Fomento de la Marina 1883 i publicà un gran nombre d’obres, com Navegación corta u ortodrómica  1869, Nuestra marina mercante 1887, Potencialidad naval de España 1899 i Pasado, presente y porvenir del puerto de Barcelona 1917

Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974

Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls 1965 i en ciències 1979 Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961 A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on és professor de ciència de materials a la Universitat de Londres Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupa diversos càrrecs consultius i de gestió a la Universitat de Londres

Sacerdot escolapi, més tard abandonà l’orde i es féu soci d’una lògia maçònica Féu estudis de llatí a la Universitat de Barcelona i ensenyà en un centre escolapi L’any 1835, en acabar les guerres carlines, emigrà a Amèrica i 1836 s’establí a Montevideo, aconsellat pels escolapis Miquel Antoni Vilardebò i Josep Gestal, que li prometeren ajut governamental per fundar una escola Així doncs fundà el Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago 1836, considerat el primer collegi d’ensenyament elemental i mitjà de Montevideo, del qual fou director fins el 1857 Formà part de la …