Resultats de la cerca

Com a regent de l’emperadriu Judit, tia seva, governà des del 1917 el 1928 assumí el títol de negus, i el 1930 fou coronat emperador Obtingué l’ingrés d’Etiòpia a la Societat de Nacions 1923, abolí l’esclavitud 1924, promulgà una constitució que li atribuïa tots els poders 1931 i signà acords que desplagueren el govern italià, el qual ocupà el país 1935 S'exilià a Londres i, recuperat el tron amb l’ajut britànic 1941, modernitzà les estructures legals i encoratjà el panafricanisme El 1960 hagué de fer cara a un cop d’estat Fou destituït pel setembre del 1974, acusat de corrupció…

Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou exiliat a…

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs entre el 1983 i…

Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…

Collaborà a La Veu del Montserrat 1886-91 i molt especialment, amb llegendes, tradicions i narracions costumistes, a La Renaixença 1883-84 i 1889-97 Publicà també novelletes històriques Judit de Welp , 1892 i sobretot de costums, reflex d’una visió social conservadora Catalina , 1892 i 1896 El senyor Lluch ,1893 Cartes que no lliguen , 1895, Lo gorg de les ànimes , 1898  La tertúlia de la senyora Pepa ,1899 Una dona com no n’hi ha gaires , 1900, entre d’altres Publicà en castellà teatre històric La cuadra de Malvehí, o El orgullo de un nombre , 1897, narracions religioses i…

Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat Els més coneguts són la Vida de…

Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i…

Relació de guardonats 1987  Auques i espantalls de Miquel Descolt 1988  Un submarí a les estovalles de Joan Barril 1989  Bla, bla, bla d’Ignasi Riera 1990  La propina d’Enric Larreula 1991  Manual del perfecte escriptor mediocre de Ramon Folch i Camarasa 1992  Les tres Glorioses de Nèstor Luján 1993  Vacances al Zurich d’Anna Vila 1994  La casa a mida de Jan Baca 1995 desert 1996  No la saps, aquesta de Lluís Permanyer 1997  El nom del porc d’Albert Om 1998  L’home que no volia avorrir les dones de Paco López Diago 1999  Criatura i companyia de Carles Capdevila 2000  La dutxa d’Enric Larreula…

Fill de Carles II el Calb i d’Ermetruda, succeí el seu pare i fou coronat a Compiègne El 878 destituí Bernat de Gòtia de tots els honors, entre ells els comtats de Barcelona, Girona i Rosselló Sembla segur que Guifré I el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, rebé la investidura de Barcelona i Girona amb Besalú, i Miró el Vell, comte al Conflent, la de Rosselló, del qual ja s’havia apoderat al començament de l’any, fet que constituí un dels darrers nomenaments de comtes catalans pels reis francs a més, Lluís II concedí quatre preceptes per a Catalunya S'havia casat el 826 amb Ansgarda de…

Constituït a partir d’un consorci format el 1988 conjuntament per l’ajuntament i la diputació de Barcelona, és concebut especialment com a lloc d’intercanvi d’idees sobre temes d’actualitat i funciona a partir de sessions monogràfiques que tenen com a activitats vehiculars exposicions, conferències, cursos, colloquis, seminaris, etc Vinculat a un gran nombre d’institucions culturals d’arreu del món, és també un espai on es desenvolupen manifestacions de les diverses arts És situat a la Casa de la Caritat, adaptada i reformada per a aquests usos a partir d’un projecte dels arquitectes Heliodor…