Resultats de la cerca
Es mostren 6500 resultats
Llibre de memòries
Història
Dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d’anònim fins el 1488, Francesc Joan (oncle de l’humanista Honorat Joan) en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.
L’estil és lacònic, i remarca les diverses eleccions i incidències municipals Hi destaca una breu explicació de les Germanies a València 1519-23, de la qual el cronista fou testimoni i familiarment implicat Fou publicat el 1930 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, amb introducció i notes de S Carreres i Zacarés
llibre d’Esdres
Llibre de l’Antic Testament, escrit per Esdres
.
Originàriament formava una sola obra amb el llibre de Nehemies A la Vulgata, Esdres i Nehemies segueixen els Paralipòmens, escrits probablement pel mateix autor Aquest se serví de documents certament autèntics el decret de Cir II de Pèrsia, un inventari dels objectes del temple, una llista d’exiliats, un informe a Artaxerxes i la resposta reial, etc, que confereixen al llibre un valor de primera mà, bé que l’arbitrarietat de llur disposició en el llibre determina més confusions històriques pràcticament insolubles Sota el nom d’Esdres hom coneix també diversos llibres apòcrifs l'…
llibre de text
Educació
Llibre que conté les explicacions sobre una assignatura.
És usat pels escolars i els universitaris per a estudiar l’assignatura En els seus orígens, els llibre de text tenia un caràcter enciclopèdic i recollia tots els coneixements del pla d’estudis corresponent Associat gairebé sempre a mètodes d’ensenyament tradicionals que primaven la transmissió memorística, molt sovint ha estat l’eina didàctica preponderant si no exclusiva A l’Estat espanyol, la reforma educativa del 1990 qüestionà la funció tradicional del llibre de text dins el nou marc teòric educatiu, i intentà convertir-la en una eina didàctica de suport…
Llibre dels feits
Foli del manuscrit de Poblet (el més antic conservat) del Llibre dels feits
© Fototeca.cat
Denominació habitual de la crònica de Jaume I de Catalunya-Aragó.
És una narració dels fets més importants de la vida del rei, escrita en plural de primera persona apareix, doncs, com una autobiografia, que conté, tanmateix, una lliçó adreçada als seus descendents i familiars que confirma l’obra del rei com a fundadora del nou estat de Corbeil, i atenua la projecció ultrapirinenca mentre reivindica la seva figura en el conjunt hispànic Comprèn des de l’engendrament del rei 1207 fins a la seva mort 1276, amb alguns antecedents corresponents als regnats d’ Alfons I d’Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó des del 1174 Respecte a si cal considerar-la obra autèntica…
,
llibre d’òbits
Dret canònic
Llibre on hom enregistra les defuncions dels membres de les parròquies.
Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció
llibre d’Isaïes
Llibre de l’Antic Testament, el primer del grup dels profetes.
És format per una compilació d’oracles, no pas tots del mateix autor ni de la mateixa època Hom distingeix en la primera part capítols 1-39 grups d’oracles referents a Judà i a Jerusalem, als pobles estrangers i a un judici a tot el món, oracles d’esperança semblants a la segona part del llibre, narracions sobre la intervenció d’Isaïes prop del rei Ezequies Els oracles dels capítols 1-12 i 28-33 són els que amb més seguretat poden ésser atribuïts al profeta Isaïes, el qual hi recrimina les injustícies socials, l’afany de luxe i la bona vida, l’engany religiós que dissimula les…
llibre dels Proverbis
Llibre de l’Antic Testament, entre els llibres sapiencials
.
Després d’una introducció exhortatòria, conté una sèrie de set reculls de proverbis breus sobre la saviesa reunits sense un ordre cercat al final té un poema temàtic Fonamentats en l’experiència i el seny, els consells són sovint d’un caràcter ètic molt acusat i s’estenen a totes les virtuts morals, de les quals el temor de Déu i la fe d’Israel són el fonament Dos reculls atribuïts a Salomó són fonamentalment d’època reial, per bé que el llibre com a tal se situa als s V-IV aC
llibre d’Ezequiel
Llibre de la Bíblia, el tercer del grup dels profetes.
Bé que hom en data la redacció actual en la qual hi ha influències de la tradició sacerdotal del voltant del s IV aC, un nucli originari —però de difícil determinació— deu remuntar-se al temps de l’activitat profètica d’Ezequiel El llibre constitueix un registre de les experiències místiques del profeta i, de les dues parts en què es divideix, la primera conté primerament profecies de desastre i condemna dirigides a Israel, mentre que la segona, destinada a la consolació, anuncia la restauració del poble
llibre d’hores
Art
Cristianisme
Llibre paralitúrgic, més aviat de devoció particular, que conté generalment les hores de diversos oficis votius, el calendari, les lletanies, pregàries diverses, etc.
Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry…
punt de llibre
Arxivística i biblioteconomia
Senyal que hom posa entre les pàgines d’un llibre per retrobar el lloc on ha deixat la lectura.
Els punts de llibre són petits objectes normalment de cartolina, però també poden ser de plàstic, cuir, metall o altres materials que tenen la funció d’indicar la pàgina on s’ha aturat la lectura d’un llibre Existeixen des de l’època medieval, tot i que el seu ús estès no comença fins a final del segle XVIII, i al segle XIX es converteixen en un objecte totalment habitual cap al 1850 ja apareixen referències dels primers colleccionistes Els processos industrials els donaren nous usos, sobretot publicitaris, que s’han mantingut fins avui en dia