Resultats de la cerca

Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…

Deixeble d’AQuintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans 1954 El seu germà Ismael Font i Sabaté Maials 1916, pintor, ha retratat diverses personalitats i ha illustrat García Lorca

Ha demostrat la seva versatilitat en muntatges com Las lágrimas amargas de Petra von Kant 1984, de Rainer Werner Fassbinder, Ay, Carmela , de Josep Sanchis Sinisterra, La zapatera prodigiosa 1994, de Federico García Lorca i Después de la lluvia 1996, versió castellana de l’obra de Sergi Belbel

Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la…

Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se…

N'aparegueren vuit números Era dirigida per un equip JVFoix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor Publicà poesia —en català, castellà, francès i anglès—, crítica i teoria literària i dibuixos Hi collaboraren Carner, García Lorca, Spender, Supervielle, Riquer, Salinas, JMCapdevila, etc Pel bon gust, la presentació i els temes reflecteix un moment de maduresa del Noucentisme, amb empelts de l’avantguarda

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

Exercí la crítica a Acento cultural i Ínsula i s’ha destacat pels seus estudis sobre teatre contemporani El teatro hoy , 1966 El teatro de Buero Vallejo , 1973 i, en collaboració amb d’altres autors, La casa de Bernarda Alba y el teatro de García Lorca , 1985 La seva narrativa s’inicià en el context del realisme social per esdevenir, posteriorment, més fantàstica i imaginativa La rebelión humana 1968, Figuraciones 1977, La pirámide de Khéops 1980, i Tiempos 1980

Fou secretari i crític literari de la revista Insula des de la seva creació 1946 De la seva obra poètica cal esmentar Otoño en Málaga y otros poemas 1955, Luz del tiempo 1963 i Poesía 1942-1962 1964 Com a crític literari publicà Poesía española del siglo XX 1960, La poesía de la generación del 27 1970, Heterodoxos y prerrománticos 1975 i biografies de FGarcía Lorca 1962, Antonio Machado 1976 i Vicente Aleixandre 1977 Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi