Resultats de la cerca

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Començà en el segon equip del Futbol Club Barcelona i el 1960 passà a formar part del primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1965 La seva posició al camp era la de tres quarts centre Jugà diversos partits amb la selecció espanyola júnior i un partit amb la selecció estatal absoluta Es retirà l’any 1969

Anomenat l’Apòstol d’Andalusia , excellí com a predicador popular i es destacà per la defensa intransigent dels principis catòlics Fou beatificat el 1894 La seva festa se celebra el 24 de març

Fou de periodicitat bimensual fins el 1977, que esdevingué mensual amb un total de deu números l’any De caràcter universitari, però no pas acadèmic, reflecteix en un sentit ampli el treball i el pensament de la institució pedagògica Rosa Sensat Des de la seva fundació, la seva gestió és a càrrec d’un consell de redacció

El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el …

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático  UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan ocupava aquest…

Té l’origen en la refundació d' Unió Mallorquina , però amb una vocació panbalear més explícita Ideològicament se situa al centre, i posa un fort èmfasi en la problemàtica de les illes sense dependències, i s’inspira en gran part en Convergència Democràtica de Catalunya El seu programa té com a eixos centrals un finançament més just per a les Balears, l’accent en la preservació de la cultura i la llengua, aspecte en el qual reconeix els vincles amb la resta de Països Catalans, la millora i l’assoliment d’un model de turisme sostenible, la gestió de les infraestructures, i la reforma i la…

En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil…

Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes no violentes…