Resultats de la cerca

Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990, Diccionari del…

Fill de Marià Callís i Collell , el 1928 aixecà l’edifici de la Caixa del carrer de Verdaguer de Vic Al novembre del 1913 es presentà a les eleccions municipals formant part de la candidatura catalanista, però no fou escollit El 1923, però, sota la dictadura de Primo de Rivera, fou regidor de la ciutat de Vic, càrrec que no revalidà a les eleccions del 1931 També fou president de la Congregació dels Lluïsos 1913 i de la de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, així com secretari de la Joventut Catòlica local, i participà en la fundació del Cos de Bombers de Vic

Fill del mestre d’obres i autor teatral Marià Callís i Collell Fundà, juntament amb Lluís B Nadal, la societat catalanista Catalunya Vella 1902, en la qual ocupà el càrrec de secretari, i fou director de la Cámara Agrícola Ausetana 1903 i el delegat de Vic de la Càtedra Agrícola Pere Grau 1908  El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i, en l’àmbit periodístic, fou president de l’Associació de Premsa de Vich 1931, vocal de l’Associació de Premsa Catalanobalear 1932 i membre del Círcol Literari de Vich Des del 1933, signant com Galderic i com Isidro de…

S'inicià com a notari de la cancelleria napolitana d’Alfons el Magnànim, de qui esdevingué secretari, i fou batlle general de Catalunya 1446 Posseïdor d’una considerable fortuna, féu préstecs importants al rei i es dedicà al comerç del blat Fou fet cavaller per Joan II, a qui fou fidel, bé que sempre havia collaborat amb la Biga Molt influït per l’humanisme, tingué amistat amb escriptors italians Lorenzo Valla li dedicà la seva versió llatina de les faules d’Isop i es destacà pel domini del llatí i l’estil retòric dels nombrosíssims documents reials sortits de la seva ploma

Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929

Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs, a la Segarra, i, potser, baró de Granera Es doctorà en dret i fou advocat de l’audiència de Catalunya Ocupà càrrecs polítics durant l’organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran Defensà l’agricultura com a base de la felicitat pública Era partidari d’una especialització total el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia —el nord— i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el separava de…

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelona  i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia visual dels…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental Hom hi pot observar la capçalera J Bonell L’església de Santa Maria de Matadars es dreça a frec del mas del Marquet i al peu de la urbanització del mateix nom, lloc molt proper al Pont de Vilomara i a tocar de la carretera que enllaça aquesta població amb Sant Vicenç de Castellet, aigües avall del Llobregat Aquesta contrada se situa ben bé a l’extrem d’un apèndix que sorgeix a ponent del terme, bo i endinsant-se entre els termenals de Manresa, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet Long 1°52’24” - Lat 41°…

Damià Campeny, Francesc Daniel Molina i Josep Anicet fan el Monument a Galzeran Marquet, destinat a promoure el ferro colat com a element constructiu