Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
festa de moros i cristians

Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
Folklore
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l'alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes distints Se…
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers,…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Obituari 2013
Relació de personatges que han traspassat l'any 2013 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Chinua Achebe Ogidi, Nigèria, 16 de novembre de 1930 – Bòston, Massachusetts, 21 de març de 2013 Novellista nigerià en llengua anglesa Francesca Adrover i Tirado Felanitx, Mallorca, 1955 – Palma, 13 de maig de 2013 Música, pedagoga i folklorista Harold M Agnew Denver, Colorado, 28 de març de 1921 – Solana Beach, Califòrnia, 29 de setembre de 2013 Físic nord-americà, impulsor del primer reactor i de la primera bomba nuclear Enric Aguadé…
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació deles localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys…
Els jaciments minerals i les mineralitzacions als Països Catalans
Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però que en essència es poden resumir en tres conjunts…