Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
República del Sudan del Sud

Nil Blanc al seu pas per la República del Sudan del Sud
© Ambaixada de Sudan del Sud als EUA
Estat
Estat interior de l’Àfrica Oriental, que limita al N amb el Sudan, a l’E amb Etiòpia, al S amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo i a l’W amb la República Centreafricana; la capital és Juba.
La geografia física El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997…
Baḥr al-Ghazāl
Riu
Riu del Sudan del Sud, afluent del Nil per l’esquerra (240 km).
Des de la confluència amb el Baḥr al-Ǧābal al llac No, forma el Nil Blanc pròpiament dit És l’emissari del llac Ambadi, on s’apleguen les aigües dels rius Nahr al-Ǧūr i Tōnǧ, i per l’esquerra rep el Baḥr al-'Arab
‘Aswān
Ciutat
Capital de la governació d’‘Aswān, a l’alt Egipte, vora el Nil.
Al sud de la ciutat hi ha la primera cascada del Nil i les dues rescloses d'Aswān Prop de la ciutat hi ha jaciments de mineral de ferro Centre del comerç amb el Sudan Ferrocarril al Caire Aeroport La Swan faraònica Syene en grec fou famosa per les seves pedreres de granit, la sienita dels grecs temple ptolemaic a Isis, importància conservada encara en època romana dos petits santuaris
Šubrā al-Hayma
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Al-Qalyūbīya, Egipte, a l’aglomeració del Caire, a la vora dreta del Nil.
Antic mercat agrícola subministrador del Caire, és actualment centre industrial de filats de cotó, teixits, vidre industrial especial i ceràmica És situada a la terminal S del canal d’Ismailia, que enllaça el Nil amb el canal de Suez
John Garang de Mabior
Política
Polític sudanès.
D’ètnia dinka , restà orfe a nou anys Gràcies a l’ajut d’uns familiars que l’acolliren pogué estudiar Després d’un intent frustrat d’unir-se a la guerrilla 1962, guanyà una becà i anà als EUA, on es graduà en econòmiques a la Universitat de Grinnell Iowa el 1969 Posteriorment féu estudis d’agricultura a la Universitat de Dar es Salaam, tornà al Sudan i s’incorporà a la guerrilla cristiana i animista del Sud contra el Govern islàmic del Nord El 1983, amb Salva Kiir i altres líders, fundà el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué líder Després de més de vint…
Shubrā al-Ḫayma
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Al-Qalyūbiya, Egipte, a l’àrea suburbana del N del Caire, a la vora E del Nil.
Antic centre subministrador de productes agrícoles de la rica àrea deltaica per al mercat del Caire, actualment és un centre industrial productor de filats de cotó, teixits, vidre especial industrial i ceràmica Té institut politècnic afiliat a la Universitat del Caire És situada al terminal sud del canal d’Ismailia, que enllaça el canal de Suez amb el Nil
rescloses d’‘Aswān

Vista de la resclosa alta
cliff hellis (CC BY-NC-ND 2.0)
Embassament
Rescloses sobre el Nil, a Egipte, 5 km al sud de la ciutat d’‘Aswān.
La resclosa vella, sobre la primera cascada del Nil, fou construïda entre el 1892 i el 1902 i elevada entre el 1912 i el 1932, amb una llargada de 2140 m i una altura de 51 m l’embassament té una capacitat màxima de 5500 milions de m 3 7 km més al sud fou construïda 1960-70 una nova resclosa —la resclosa alta— amb una llargada de 3830 m i una altura de 110 m L’embassament té una capacitat màxima de 164 000 milions de m 3 , dels quals són utilitzats 74000 milions uns 55500 per Egipte La construcció d’aquesta resclosa obligà a traslladar alguns famosos monuments de l’antic Egipte Abu Simbel i…
Abu Simbel

Els dos temples d’Abu Simbel: el gran (esquerra) i el petit
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de les aigües…
‘Umar Hassan Ahmad al-Bašīr
Política
Militar i polític sudanès.
El 1960 ingressà a l’exèrcit Posteriorment estudià a Egipte i el 1967 es graduà a l’Acadèmia Militar del Sudan Després d’ampliar estudis a l’estranger entre altres països, a Malàisia, al final dels anys vuitanta dirigí les operacions contra la guerrilla secessionista no musulmana del Moviment d’Alliberament Popular del Sudan MAPS, al sud del país Ascendit a coronel, el 1989 fou un dels artífexs del cop militar que enderrocà la coalició de govern d’al-Ṣādiq al-Mahdī, i formà part de la junta que el substituí en el poder El 1993 fou nomenat president del Sudan, càrrec des del qual reforçà la…
llengües nubianes
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família niloticosahariana parlades en una àrea que abasta, aproximadament, les dues ribes del Nil entre l’alt Egipte i el N i diversos enclavaments del NE del Sudan.
Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès a banda, als turons de Nuba nubià dels turons hom parla el midobi i el birked Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu set casos Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes el vell nubià, el nubià mitjà del s VIII al principi del s XIV i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte