Resultats de la cerca

Presenten fulles oposades, sense estípules flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres però amb quatre estams, proveïdes d’un involucel d’hipsofilles, amb el calze més o menys reduït, disposades en capítols o en cimes corimbiformes Algunes dipsacàcies són cultivades com a ornamentals o creixen subspontàniament cardó Dipsacàcies més destacades Dipsacus satinus cardó de paraire Dipsacus fullonum cardó , cardet, pinta Knautia arvensis vídues bordes Scabiosa sp escabiosa Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea vídues Scabiosa cretica herba penyalera Scabiosa stellata cardeta Succisa…

Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…

Paraire d’ofici, havia estat síndic del seu gremi Implicat en una conspiració, fou empresonat amb uns altres menestrals Alliberat, però, a conseqüència d’una revolta popular el 8 de febrer de 1521, fou designat instador del poble Havia d’ésser assessorat per un consell de vint-i-sis persones, anomenades electes del poble , una per a cada gremi En contacte amb el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla, introduí a Mallorca l’organització valenciana el consell assessor fou substituït per la Junta dels Tretze De posició acomodada, representà la fracció moderada dels revoltats En…

Localitats amb activitat tèxtil llanera al País Valencià a la fi del segle XVIII S’ha situat la davallada de la indústria llanera tradicional cap al final del segle XVIII, moment en què s’havia iniciat un procés d’especialització i de diferenciació de les diferents activitats del sector, que en alguns casos havia de conduir a la industrialització moderna La draperia tradicional era composta per una sèrie d’activitats per a les quals es necessitaven uns estris molt específics i que configuraven uns oficis ben diferenciats En primer lloc, calia esquilar el bestiar oví per extreure’n la fibra,…

El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes agraris Amb una…

Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…

Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…

Situació És situat a l’inici de la pista que puja fins a Miravall, dins d’una bauma Mapa 34-11253 Situació 31TGC587865 Just on comença la pista que va a Miravall hi ha una casa, el Mas del Paraire, vora el riu de Castellàs Damunt mateix de la casa, i a l’altra banda de la pista, hi ha una roca amb una bauma L’hàbitat és inaccessible a causa de l’emboscament de l’indret, però pot arribar-s’hi fins ben a la vora seguint un camí que, des de sobre mateix de la casa, passa pel damunt de la bauma Història Tot i que segurament hi ha hagut una ocupació moderna de l’indret, per l’…

Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per…