Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
ambròsia
Mark Hyde, Burt Wursten i Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies monoiques, de la família de les compostes, d’olor forta, integrat per diverses espècies anuals o vivaces, de flors grogues i fulles molt dividides.
Als arenals litorals dels Països Catalans es fa, bé que rarament, l' A maritima , i d’altres espècies exòtiques han entrat com a adventícies a la vegetació ruderal
petri-
Forma prefixada del mot llatí petra, que significa ‘pedra’.
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Jan Drda
Literatura
Escriptor txec.
Membre del partit comunista, del 1949 al 1956 fou secretari de la unió d’escriptors txecoslovacs Les seves obres s’adscriuen al realisme socialista Městečko na dlani ‘Un lloc del palmell’, 1940 és la història d’un poble abans de la Segona Guerra Mundial, i Putování Petra Sed milháře ‘Viatges de Petra Sed milháře’, 1943 és una novella satiricofantàstica sobre l’ocupació nazi Són també obres seves Němá barikáda ‘La barricada muda’, 1946 i Krásná Tortiza ‘Tortiza roja’, 1952 Autor de contes i comèdies satíriques, es dedicà també a la crítica literària
Ariany
Municipi
Municipi de Mallorca.
Antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja al s XVI, començà a parcellar les seves propietats al terme de Petra per tal d’edificar-hi cases en condicions favorables El 1717, a l’inici del règim borbònic, el primer marquès d’Ariany dugué de Madrid una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, a la qual fou dedicada l’església d’Ariany construïda el darrer quart del s XVIII en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus el 1935 esdevingué església parroquial Fins el 1981 era del municipi de Petra
motab
Arqueologia
Base sobre la qual es dipositen un o més betils.
Els més famosos són els que es veuen al jaciment arqueològic de Petra, a Jordània
Sant Esteve de Perabruna o Pera-romana (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que apareix esmentada al principi del segle XI, en un document datat entre el 1010 i el 1033, en què es restituí al bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell el monestir de Senterada i el seu patrimoni, que havia estat usurpat pel jutge Miró de Bellera El comte Bernat de Pallars li feu donació de les esglésies del terme de Petra Bruna et de Velbezing , de Sant Vicenç i Sant Joan i Sant Esteve, i la tercera part d’aquesta parròquia —de Perabruna— L’any 1082, en la donació que Artau II feu de diverses esglésies al monestir de Gerri,…
Club de Ball EsportiuBuenavida
Ball esportiu
Club de ball esportiu de Girona.
Fundat l’any 2006, alguns dels seus ballarins més destacats són Petra Cernáková i Víctor Buenavida Fou el primer club que organitzà sessions de ball adaptat amb cadira de rodes
Rainer Werner Fassbinder
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Realitzador, productor i guionista cinematogràfic i dramaturg alemany.
S'inicià com a periodista i aviat fundà un grup teatral en el qual treballà com a actor, director escènic i dramaturg A partir del 1969, amb Liebe ist kalter als der Tod ‘L’amor és més fred que la mort’, es dedicà al cinema, camp on esdevingué un dels realitzadors més destacats i prolífics del “nou cinema” alemany Admirador dels codis narratius nord-americans, fou reconegut internacionalment a partir del film Händler der vier Jahreszeiten ‘El mercader de les quatre estacions’, 1971 i Die bitteren Tränen der Petra von Kant ‘Les llàgrimes amargues de Petra von Kant’,…
Natalia Dicenta Herrera
Teatre
Actriu castellana, filla dels actors Daniel Dicenta i Lola Herrera.
Ha demostrat la seva versatilitat en muntatges com Las lágrimas amargas de Petra von Kant 1984, de Rainer Werner Fassbinder, Ay, Carmela , de Josep Sanchis Sinisterra, La zapatera prodigiosa 1994, de Federico García Lorca i Después de la lluvia 1996, versió castellana de l’obra de Sergi Belbel