Resultats de la cerca

Situació Antiga església parroquial que ha sofert algunes modificacions, especialment a la façana de ponent ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Pere es troba al nord-est del terme municipal, enlairada al cim d’un serrat emboscat, estribació de la muntanya dita de la Pedra Blanca, a uns 200 m a ponent del Mas Calcina Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 50′ 54″ E Per a arribar-hi des del Pertús, cal seguir la carretera N-9 en direcció a Perpinyà i un cop passat el veïnat de la Clusa del Mig on hi ha la Casa de la Vila del municipi de les Cluses, cal prendre, a mà…

Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d’Arles hi ha l’església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra , i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós

Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…

Situació Conjunt de les ruïnes d’aquesta abadia cistercenca, mig partides per la carretera que va de Prada al País de Salt pel coll de Jau ECSA - A Roura Les ruïnes de l’abadia cistercenca de Santa Maria de Clariana o de Jau es troben al NW del terme de Mosset, a llevant del coll de Jau 1 504 m d’altitud i a migdia de la serra d’Escales 1 724 m i del Tuc Dormidor 1 843 m s’alcen en un replà sobre l’alta vall de la Castellana, a uns 1130 m d’altitud L’indret és a la solana, dominant vers orient i migdia Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 41’ 3” - Long 2° 16’ 27” E Per a arribar-hi cal seguir la…

Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

Situació Una vista del conjunt de l’església i el castell des de migjorn M Anglada L’antic monestir canonical de Sant Llorenç del Munt o Sant Llorenç de Planeses constitueix el centre històric i religiós més important de l’antiga demarcació de Planeses, a l’extrem nord-est de l’actual municipi de Sant Julià de Vilatorta Es troba situat a l’extrem d’una cinglera, dins un petit apèndix que forma el municipi, que separa la Plana de Vic de les Guilleries, zones de les quals esdevé un important mirador Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

L’arquitectura civil i militar Hom no pot amagar que l’estudi de l’arquitectura civil del Rosselló, als segles alt-medievals, presenta a hores d’ara un buit gairebé total, d’una banda per la desaparició, reconstrucci ó otransformació de la majoria dels edificis rurals o urbans, i d’altra banda, per la manca d’excavacions, les quals podrien ser molt instructives pel que fa a poblats desapareguts als segles XIV o XV, molt nombrosos en aquesta comarca El que es pot afirmar és que el tipus constructiu usual a les zones rurals, que ha restat vigent fins a època moderna,…

Antecedents de la prehistòria a la fi del Baix Imperi Dolmen de la balma de Na Cristiana l’Albera, l’any 1993, quan s’hi practicaven excavacions J Castellví No fa gaires anys que la coneixença de l’ocupació humana al territori del Vallespir, pel que fa a èpoques prehistòriques, es limitava a uns escassos jaciments arqueològics en coves, com a Montboló o Can Pei Montferrer, i a unes prospeccions efectuades en jaciments a l’aire lliure situats prop del Voló i dirigides per J Abélanet Més recentment, dos equips d’investigadors han iniciat una sèrie de prospeccions arqueològiques de manera…