Resultats de la cerca

La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de l’Arrabassada A l’Estat espanyol foren prohibits els jocs d’atzar durant el franquisme…

El 1807 fou nomenat comandant general de Montevideo, on lluità contra els anglesos, els quals obligà a evacuar el virregnat del Riu de la Plata Tornat a la península Ibèrica, fou capità general dels segon i tercer exèrcits, que lluitaven contra Napoleó En tornar de França Ferran VII abril del 1814, acudí a rebre'l i l’incità repetidament a la Jaquesa, Aragó a Sogorb, Puçol i València a reprendre el poder absolut, i es convertí en cap de la conspiració absolutista ordida a València Nomenat capità general de València i Múrcia, hi desfermà la repressió antiliberal i esdevingué un…

Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier,…

De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però,…

Ha conreat la poesia amb Sènia de petits vicis 1989, Arran de pantomima 1991, Dèria i fallera 1996 i Sediments d’albaina i maregassa 2002, i la narrativa amb Dotze contes i una nota necrològica 1985, Siamangorina 1986, premi Joanot Martorell de Gandia 1985, Numen entre els escacs 1987, premi 25 d’Abril de Benissa, Al cor, la quimereta 2002, Guarda’t dels jocs del destí 2005, premi Vila de Puçol de narrativa 2004 i Vestals de Roma 2018 És autora de l’antologia Eròtiques i despentinades Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona 2008, amb illustracions de…

Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total

El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…

El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre

Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a…